Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Els volcans donen lloc a canvis sobtats en el paisatge. Al llarg de la història, l’origen dels volcans s’ha explicat amb diferents teories que habitualment coincideixen amb explicacions que donen els infants. La visió científica actual no és intuïtiva i, per tant, requereix plantejar tot un procés de reconstrucció de les idees prèvies.
Tots els infants identifiquen sense problemes que un volcà expulsa lava. Tanmateix, les preguntes que és important ajudar a respondre poden ser:
"Què és la lava":
passant de la idea de pensar que és una material que es crema fàcilment i que existeix a uns llocs concrets, a entendre-la com a roques foses o magma. Quan surt a la superfície en estat líquid en diem lava, però també hi ha altres productes volcànics.
Fuente: Alba Montalban. IES l’Estatut (Rubí)
"On i com s’ha format la lava”:
passant de la idea que el magma és un material que està en un dipòsit central localitzat al centre de la Terra i que es va omplint degut a una combustió interna de materials diversos -idea que expressen habitualment els alumnes-, sinó que es forma en llocs concrets no lluny de la superfície de la terra, on hi ha unes condicions que promouen canvis en la temperatura i la pressió, i que són els que comporten que les roques es fonguin.
En aquest sentit, cal que l'alumne posi en dubte la idea que un material dins de la Terra es pugui cremar, donat que és molt difícil que hi hagi oxigen perquè es pugui produir aquesta combustió. Aquesta idea, que també va ser compartida per científics abans del segle XIX, es va començar a posar en dubte quan en el camp de la química es va comprovar que perquè hi hagi una combustió es necessita oxigen.
"D'on prové la calor":
repensant la idea que tot el seu origen prové de la que hi havia a l’inic de la formació del planeta. Pot ser interessant reconèixer que quan ens freguem les mans notem que la temperatura augmenta. Lligada a aquesta última idea, una altra de les que cal transformar és que la fusió d'un material només depèn de la temperatura ja que aquesta depèn també de la pressió.
"Com és que surt a la superfície de la Terra?" o "què provoca les erupcions?":
passant de la idea simple que hi ha dipòsits permanents de magma al centre de la Terra i que a aquests només els cal trobar un camí, a conèixer que en determinats llocs de la litosfera, les roques es van fonent i alguns dels components s’evaporen, de manera que quan hi ha molts gasos, la pressió és molt alta i és aleshores quan el magma surt a l’exterior per diferents llocs de l’escorça (és com quan una crispeta explota a l’escalfar-la).
"Com és que es troben a uns llocs i no d’altres":
passant de la idea d’una escorça de la Terra contínua a una altra en la qual ens la imaginem formada per parts (plaques) que es mouen, xoquen, s’enfonsen una sota l’altra..., i que aquest moviment causa que en determinants llocs es donin les condicions de temperatura i pressió que originen la formació del magma. Els alumnes solen pensar, també, que només hi ha activitat volcànica a la superfície de la Terra però, en canvi, també n'hi ha sota el mar, i aquesta pot donar lloc a la formació d’illes.