Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS

Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
L’estudi del sòl permet aprofundir en la meteorització, ja que es forma a partir de les roques sotmeses a processos de desintegració i descomposició. És un recurs natural que resulta de l’acció continuada del clima i dels organismes sobre un material originari o roca mare, i que ocupa una determinada posició en el paisatge. La seva formació dependrà del temps que hagin actuat aquests factors i sempre requereix milers d’anys. El sòl també es defineix com la part superficial de la terra que, a causa de la seva estructura flonja i de la seva composició química, pot assegurar el desenvolupament de les plantes cultivades. Aquesta definició històrica està associada a l’ús agrícola del sòl.

Font: Escola Mas Rampinyo (Montcada i Reixac)

El sòl està format per diferents components, que corresponen a tres fases: sòlida, líquida i gasosa. La fase sòlida està formada per partícules minerals i en menor quantitat per components orgànics. Els espais buits poden estar ocupats per la fase líquida o aigua del sòl i per la fase gasosa o atmosfera del sòl.
Estudiar el sòl des d’una perspectiva sistèmica ajudarà als nens i nenes a pensar en ell com un sistema en el qual hi interactuen molts factors, que fan que estigui en canvi i construcció constants, i que cal protegir ja que la seva degradació i/o contaminació pot tenir conseqüències desfavorables per a l’ecosistema.
Preguntes que poden ajudar a construir coneixements sobre el sòl són:
Normalment, l’alumnat parla de “terra” per referir-se al sòl i serà important que es reconegui que aquest és molt més que “terra”, donat que aquesta només seria la part mineral del sòl.

En relació a la seva estructura, per descriure els seus components i com es distribueixen:
-
Com és el sòl en relació la seva textura, estructura (horitzons), composició (matèria orgànica, inorgànica, aigua, aire), olor, color…?
-
Què hi ha sota de l’asfalt del carrer o del pati de l’escola?
-
Com és que en aquests llocs l’aigua drena millor?
-
Quina relació hi ha entre l’estructura del sòl i els seus usos (suport de la vida vegetal, reservori de llavors, reservori de sals minerals solubles en aigua...)?
-
Quin sòl és més idoni per fer l’hort de l’escola i per què?
-
Com expliquem que el formiguer d’aquestes formigues estigui en aquesta part del pati?

En relació als canvis, per explicar-los:
-
Com canvia, què es conserva i què no canvia?
-
Què el fa canviar?: factors físics (climàtics, meteorològics, ambientals), factors biològics i/o factors antropogènics.
-
Quina energia produeix el canvi?
-
Quant triga en canviar (és sobtat, lent...)?
-
Què puc saber del seu passat a partir del que veig? (de quin tipus de roca mare prové)? Com comença (origen) i com acaba (on va) la seva història? D’on ve o com s’ha format el sòl d’un camp llaurat, del nostre hort, de la platja...?
-
Com és que els rius després d’una pluja molt forta baixen amb l’aigua de color marró?

En relació al control-regulació dels canvis, per interpretar-los en funció de les interaccions que es generen amb l’entorn:
-
Quines variables condicionen les interaccions (presència de descomponedors, cobertura vegetal, roca mare, composició...)?
-
Quin és el paper dels cucs de terra per aconseguir un sòl idoni per al cultiu?
-
Com es destrueix un sòl (a través d’esllavissaments i d’erosió hídrica, eòlica i humana).
-
Com seria la vida sense sòl?
-
Com es contamina un sòl? (diferenciant entre una contaminació directa –a l’incorporar fertilitzants, pesticides o substàncies nocives- i la induïda –quan arriben contaminats a través de l’aigua de pluja o dels rius-).
-
Quins sols hem de protegir més de la degradació? Com? (pensar en la producció d’aliments i primeres matèries).
-
Què és el que fa que es destrueixi un sòl i no hi puguin créixer plantes?



Més informació, activitats i recursos per treballar el sòl, es poden trobar al web: http://elssolsquetrepitgem.wixsite.com/el-sol