Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
La Terra és part d'un sistema ampli, el Sistema Solar, que alhora forma part d’una de les moltes galàxies de l’Univers. A infantil i primària es treballa especialment el model Sol-Terra-Lluna, i es poden realitzar moltes observacions i simulacions, tot i que la interpretació d’alguns fenòmens astronòmics requereix d’un grau d’abstracció propi de secundària.
La dificultat de treballar aquest model rau en l’existència d’estereotips culturals, així com també en el fet que ja des de petits se’ls introdueix el model heliocèntric, el qual es troba ben lluny de l’experiència del propi alumnat, i que provoca grans confusions. Cal, en canvi, partir de l’observació dels fenòmens i ajudar a passar de la perspectiva geocèntrica a la perspectiva heliocèntrica de forma gradual.
És un tema que es treballa moltes vegades al llarg dels cursos i en diferents projectes, tot i que els continguts són molt similars (estructura del Sistema Solar, nombre i tipus d’astres, les estacions i el dia i la nit), i l’aprenentatge s’orienta més bé a nomenar i descriure que no pas a interpretar observacions. Tot plegat, condueix a l’aflorament de molts estereotips que no canvien al llarg dels cursos i, fins i tot, són contraris a les observacions. Per exemple, que el Sol sempre surt pel mateix lloc, que la Lluna sempre surt de nit, que no es poden veure mai el Sol i la Lluna junts, que l’hivern és fred i nevat i l’estiu és a tot arreu calorós, que l’ombra és més llarga al migdia que al matí, etc. Fins i tot, aquests estereotips poden donar lloc a consolidar idees alternatives, com ara que l’estiu i l’hivern depenen de la proximitat de la Terra al Sol, que és el Sol el que gira al voltant de la Terra, o que és impossible que un astre petit en pugui ‘tapar’ un de molt més gran (eclipsi de Sol).
Font: Digna Couso 2006
Moltes de les idees alternatives es reforcen a partir de les il·lustracions dels llibres (fins i tot els de text), contes, cançons...
La dificultat de dominar el model Sol-Terra és gran i, de fet, va més enllà de la mancança d’observació i de l’existència de creences que tenen un origen cultural sobre els astres. L’aprenentatge de noves maneres de concebre l’Univers requereix:
Canvis d’escala i de perspectiva espacial
S’ha de passar del moviment aparent del Sol al voltant de la Terra (model geocèntric que va formular Ptolemeu i que va ser admès durant més de catorze segles), a l’heliocèntric (que va proposar Copèrnic al segle XVI). Aquest model és contrari a l’observació i requereix canviar el sistema de referència i imaginar un Sol i altres astres que veiem petits, com astres molt més grans que la Terra, i que el Sol és una estrella molt petita en comparació a d’altres.
Caldrà ajudar a reconèixer que la Terra es mou segons dos tipus de moviments: un al voltant del seu eix (l’evidència és el dia i la nit), i l’altre al voltant del Sol (evidències són les variacions en les hores de llum solar, les variacions en la trajectòria del Sol -per on surt i es pont, i l’alçada al migdia-).
Superar idees alternatives molt arrelades sobre la propagació de la llum o els factors que promouen l’escalfament dels cossos
No és evident per als aprenents que la llum es propaga en línia recta, que es difon per l’atmosfera i que transporta energia, o bé que al nostre hemisferi, a l’hivern el Sol està més a prop de la Terra que a l’estiu. Tampoc és evident que la Lluna i els planetes no generen llum i que si brillen, és perquè reflecteixen la llum que prové del Sol. En canvi, el Sol i les estrelles sí que són fonts de llum que n’envien en totes direccions en línia recta.
Serà necessari ajudar als alumnes a identificar més factors que poden explicar l’augment de temperatura (i les estacions), com per exemple les hores d’incidència de la llum solar o la inclinació amb què arriben els raigs de llum a la Terra. I també a comprovar la diferència entre la llum d'una font de llum primària i l’emesa per un objecte il·luminat (que necessita de la font de llum primària).
Per observar variacions i regularitats en el moviment del Sol vist des de la Terra:
-
Per on surt el Sol cada dia? O, a una mateixa hora el veiem sempre al mateix lloc? i dibuixar-ho setmanalment en funció de referents -cases, muntanya, mar...-
-
Quin camí fa el Sol? I observar si canvia en l’alçada i en cap a l’est o l’oest -o dreta/esquerra-, i si canvia igual al llarg de l’any, quan està més alt, quan fa el camí més llarg (dies més llargs), etc.
-
Podem observar el Sol d’esquena? (i reconèixer que observem el Sol indirectament a partir de les ombres). Els nens i nenes han d’aprendre a observar com són les ombres i quina relació hi ha entre el Sol (font de llum), les persones (l'objecte) i l’ombra.
-
Com és la nostra ombra (o la d’altres objectes) a cada moment del dia, i on és el Sol? I observar-ho utilitzant una cinta mètrica o un gnòmon (longitud) i una brúixola (direcció). Si sabem on és l’ombra, sabem on és el Sol? I abstreure la idea de raig de llum i de la seva propagació en línia recta, així com mesurar la inclinació dels raigs solars amb un transportador
Font: M. Marimon. Escola Baloo 2n primària
Pots descarregar un manual didàctic d'astronomia aquí:
Jordi, C., & Estalella, R. (2008). L’astronomia a les aules.
Sobre el dia i la nit, i les estacions:
-
Respondre a preguntes sobre com és que hi ha dia i nit? requereix pensar en la Terra com un planeta esfèric. Es pot treballar amb un globus terraqui (o amb una esfera de porexpan) girant al voltant d’un eix inclinat d’Est a Oest, i il·luminat per un focus (el Sol). L’alumnat pot observar que hi ha tota una zona de la Terra on els dies són llargs perquè la zona il·luminada és ampla (o gran), mentre que hi ha una altra zona de la Terra (hemisferi contrari) on els dies són curts i únicament se n’il·lumina una petita part. Paral·lelament, situant una agulla en una part del globus i fent-lo girar, es poden observar les variacions en la longitud de l’ombra. Aquestes observacions permeten associar les estacions a les zones de la Terra on hi ha més o menys hores de Sol i començar a respondre a la pregunta: per què hi ha estiu i hivern? (i d’altres relacionades amb les estacions).
-
De fet, per treballar les estacions començaríem observant el nombre d’hores de llum solar, a partir, per exemple, de preguntar-nos com és que quan celebrem l’aniversari d’un company a la tarda, en uns és de nit i en d’altres és de dia? i de relacionar els aniversaris de tots amb l’hora de la sortida i la posta de Sol. I després, passaríem a pensar com és que on vivim nosaltres els dies i les nits no sempre tenen les mateixes hores? També ens preguntarem si quan estem una estona llarga al Sol, notem la mateixa escalfor que quan hi estem poc temps?, i començar a pensar en el fet que la sensació de fred o calor no es deu només a estar a prop o lluny del focus o font d’energia. Aquestes idees són importants perquè el que explica que a l’estiu faci més calor que a l’hivern no és la distància de la Terra al Sol, sinó les hores d’insolació i la trajectòria del Sol (el punt més alt on arriba), fenòmens que es deuen a la diferent inclinació de l’eix de la Terra respecte al pla de l’el·líptica.
Font: Escola Turó del Cargol. 6è de primària
Sobre els eclipsis, de Sol i de Lluna:
-
Davant de la pregunta què és un eclipsi?, serà necessari relacionar-la amb com es formen les ombres i la posició relativa dels astres que intervenen en el fenomen.
Font: Escola Turó del Cargol. 6è de primària
Per saber-ne més:
Altres preguntes que ajuden a entendre el fenomen són:
-
Com de grans creus que són el Sol, la Terra i la Lluna? i com pot ser que en un eclipsi de Sol, la Lluna, que és petita, pugui tapar el Sol? I de nou, comprovar que l’ombra d’un objecte petit pot tapar un objecte gran.
-
Com és que no hi ha un eclipsi cada vegada que la Lluna es posa entre el Sol i la Terra o la Terra entre el Sol i la Lluna?, simulant eclipsis
-
Com s’ha de mirar un eclipsi solar? Què passaria si el miréssim directament? i relacionar-ho amb com l’ull percep els objectes i com les imatges es recullen a la retina, que pot quedar afectada per la intensitat de la llum.
Simulació d’eclipsis en funció de l’alineació dels astres i de la distància entre ells.
Font: Pilar Sanchez Agustino, CEIP Xunqueira (Pontevedra)
Dibuix inicial i final (després d’haver treballat el tema) al voltant de la pregunta:
quina grandària creus que tenen el Sol, la Terra i la Lluna, P5.
Font: Pilar Sanchez Agustino, CEIP Xunqueira (Pontevedra)
Sobre la Lluna que veiem:
-
Una idea important és que la Lluna no té llum pròpia i només es veu quan està il·luminada pel Sol. Depenent de la nostra posició a la Terra la veurem en diferents formes. Es pot fer una simulació, o una dramatització amb tres personatges, el Sol, la Terra i la Lluna:
La Lluna nova és a la posició 1, i la plena a la 3. A la posició 1, la Lluna no es veu perquè el Sol il·lumina la cara que no es veu des de la Terra (Lluna nova). A la posició 3, en canvi, el Sol il·lumina completament la superfície que veiem des de la Terra (Lluna plena).
Cal recordar que l’òrbita de la Lluna al voltant de la Terra no coincideix en el mateix pla amb què aquesta orbita al voltant del Sol i, per tant, no hi ha un eclipsi cada mes.
-
Una altra pregunta que fem els docents és: per què hi ha una part de la Lluna que no veiem mai? La resposta té a veure amb el fet que el moviment de rotació de la Lluna al voltant del seu eix triga 28 dies i té la mateixa durada que la Lluna en fer una volta a la Terra. Per experimentar-ho, un alumne pot girar al voltant de la Lluna a la mateixa velocitat que la Lluna gira al voltant d’ella i comprovar que sempre veu la mateixa cara.