top of page

Avaluar per aprendre

Avaluar per aprendre

La Terra com a sistema dinàmic formada per subsistemes
  • les idees bàsiques per treballar

  • les idees habituals de l’alumnat per revisar

  • possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees

Exemple

La Terra és un planeta que canvia degut a factors interns i externs. Ara bé, és l’únic del Sistema Solar que canvia per l’acció combinada de l’aigua, de l’aire i dels éssers vius. A l’estudiar-lo, l’hem de considerar com un conjunt de sistemes, l’atmosfera, la hidrosfera, la biosfera i la geosfera, que estan estretament interconnectats. L'atmosfera és l'embolcall de gasos que envolta el planeta. La hidrosfera és l’aigua que trobem en diferents estats a l'atmosfera, glaceres, oceans, llacs, rierols, sòls, aigües subterrànies i éssers vius. La biosfera inclou els éssers vius de qualsevol tipus. I la geosfera està formada per un nucli intern calent i sobretot metàl·lic, un mantell de roca calenta, i una escorça de roca, sòl i sediments. Els éssers humans són per descomptat part de la biosfera, i les activitats humanes tenen un impacte important en tots els subsistemes de la Terra.

 

En aquests subsistemes hi flueix l'energia que prové del Sol i de l’interior de la Terra, que promou la circulació de la matèria i canvis físics i químics.

 

Petits canvis en una part del planeta poden tenir conseqüències grans i sobtades en parts dels subsistemes, o poden tenir un efecte quasi imperceptible. Per exemple, un terratrèmol por donar lloc a un tsunami catastròfic a un lloc llunyà, o a petites repercussions en llocs propers a l’epicentre.

 

La complexitat de les interaccions entre els subsistemes fa que la construcció d’explicacions dels canvis geològics no sigui senzilla. Per exemple, quan observem un canvi, com pot ser una riuada, la causa no es pot reduir a una pluja molt intensa, sinó que també hi pot influir el tipus de terreny, de relleu i de recobriment vegetal, així com l’ocupació humana.

Exemples de preguntes que poden ajudar a pensar en més variables que no les que s’observen directament, poden ser:

Com t’expliques que l’aigua és mogui molt més fàcilment en un sòl sorrenc que en un d'argilós? De què depèn que una gota d’aigua de pluja que cau a dalt d’una muntanya tardi més o menys en arribar al riu? Quina relació hi ha entre el tipus de vegetació i l’aigua que s’acumula a l’aqüífer? I entre l’activitat que fem els nens i nenes al pati i el fet que després d’una pluja tinguem bassals d’aigua?

Com expliquem que l’aigua dels llacs del Pirineu pugui estar contaminada si no hi ha habitatges ni indústries a prop? I com és que la pluja que cau en un bosc pot ser àcida?

bottom of page