Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS

Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Exemple
La Terra és un planeta que canvia degut a factors interns i externs. Ara bé, és l’únic del Sistema Solar que canvia per l’acció combinada de l’aigua, de l’aire i dels éssers vius. A l’estudiar-lo, l’hem de considerar com un conjunt de sistemes, l’atmosfera, la hidrosfera, la biosfera i la geosfera, que estan estretament interconnectats. L'atmosfera és l'embolcall de gasos que envolta el planeta. La hidrosfera és l’aigua que trobem en diferents estats a l'atmosfera, glaceres, oceans, llacs, rierols, sòls, aigües subterrànies i éssers vius. La biosfera inclou els éssers vius de qualsevol tipus. I la geosfera està formada per un nucli intern calent i sobretot metàl·lic, un mantell de roca calenta, i una escorça de roca, sòl i sediments. Els éssers humans són per descomptat part de la biosfera, i les activitats humanes tenen un impacte important en tots els subsistemes de la Terra.
En aquests subsistemes hi flueix l'energia que prové del Sol i de l’interior de la Terra, que promou la circulació de la matèria i canvis físics i químics.
Petits canvis en una part del planeta poden tenir conseqüències grans i sobtades en parts dels subsistemes, o poden tenir un efecte quasi imperceptible. Per exemple, un terratrèmol por donar lloc a un tsunami catastròfic a un lloc llunyà, o a petites repercussions en llocs propers a l’epicentre.
La complexitat de les interaccions entre els subsistemes fa que la construcció d’explicacions dels canvis geològics no sigui senzilla. Per exemple, quan observem un canvi, com pot ser una riuada, la causa no es pot reduir a una pluja molt intensa, sinó que també hi pot influir el tipus de terreny, de relleu i de recobriment vegetal, així com l’ocupació humana.

Exemples de preguntes que poden ajudar a pensar en més variables que no les que s’observen directament, poden ser:
Com t’expliques que l’aigua és mogui molt més fàcilment en un sòl sorrenc que en un d'argilós? De què depèn que una gota d’aigua de pluja que cau a dalt d’una muntanya tardi més o menys en arribar al riu? Quina relació hi ha entre el tipus de vegetació i l’aigua que s’acumula a l’aqüífer? I entre l’activitat que fem els nens i nenes al pati i el fet que després d’una pluja tinguem bassals d’aigua?
Com expliquem que l’aigua dels llacs del Pirineu pugui estar contaminada si no hi ha habitatges ni indústries a prop? I com és que la pluja que cau en un bosc pot ser àcida?


