Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS

-
ideas básicas para trabajar
-
idees habituales del alumnado para revisar
-
posibles “buenas” preguntas que ayuden a la construcción de estas ideas
La Tierra es un planeta que cambia debido a factores internos y externos. Ahora bien, es el único del Sistema Solar que cambia por la acción combinada del agua, del aire y de los seres vivos. Al estudiarlo la debemos considerarlo como un conjunto de sistemas, la atmósfera, la hidrosfera, la biosfera y la geosfera, que están estrechamente interconectados. La atmósfera es la envoltura de gases que rodea el planeta. La hidrosfera es el agua que encontramos en diferentes estados en la atmósfera, glaciares, océanos, lagos, arroyos, suelos, aguas subterráneas y seres vivos. La biosfera incluye los seres vivos de cualquier tipo. Y la geosfera está formada por un núcleo interno caliente y sobre todo metálico, un manto de roca caliente, y una corteza de roca, suelo y sedimentos. Los seres humanos son por supuesto parte de la biosfera, y las actividades humanas tienen un impacto importante en todos los subsistemas de la Tierra.
En estos subsistemas fluye la energía que proviene del Sol y del interior de la Tierra, que promueve la circulación de la materia y los cambios físicos y químicos.
Pequeños cambios en una parte del planeta pueden tener consecuencias grandes y repentinas en partes de los subsistemas, o pueden tener un efecto casi imperceptible. Por ejemplo, un terremoto puede dar lugar a un tsunami catastrófico en un lugar lejano, o a pequeñas repercusiones en lugares cercanos a donde está el epicentro.

La complejidad de las interacciones entre los subsistemas hace que la construcción de explicaciones de los cambios geológicos no sea sencilla. Por ejemplo, cuando observamos un cambio, como puede ser una riada, la causa no se puede reducir a una lluvia muy intensa, sino que también pueden influir el tipo de terreno, de relieve y de recubrimiento vegetal, así como la ocupación humana.
Ejemplos de preguntas que pueden ayudar a pensar en más variables que las que se observan directamente pueden ser:
¿Cómo te explicas que el agua se mueva mucho más fácilmente en un suelo arenoso que en uno arcilloso? ¿De qué depende que una gota de agua de lluvia que cae en lo alto de una montaña tarde más o menos en llegar al río? ¿Qué relación existe entre el tipo de vegetación y el agua que se acumula en el acuífero? ¿Y entre la actividad que hacemos los niños y niñas en el patio y el hecho de que después de una lluvia tengamos charcos de agua?
¿Cómo se explica que el agua de los lagos del Pirineo pueda estar contaminada si no hay viviendas ni industrias cerca? ¿Y cómo puede ser que la lluvia que cae en un bosque sea ácida?


