Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS
-
ideas básicas para trabajar
-
ideas habituales del alumnado para revisar
-
posibles “buenas” preguntas que ayuden a la construcción de estas ideas
La parte más externa de la geosfera es la corteza. Es la capa más delgada y está formada de rocas, sedimentos y suelo. Bajo la corteza está el manto, es una capa extensa y donde las rocas están sometidas a presiones y temperaturas muy elevadas y en determinados lugares están en un estado semifundido. Y finalmente, el núcleo es la parte más interna formada básicamente por hierro.
Desde su formación, la Tierra es un cuerpo que se va enfriando, pero su núcleo se mantiene caliente. Al irse enfriando los materiales se solidifican y se distribuyen en función de su densidad: los más densos (que contienen hierro y otros metales) se sitúan más cerca del núcleo y los menos densos en la superficie.
Una experiencia interesante para visualizarlo está descrita en el artículo:
En otra, los niños y niñas llenan huevos 'kinder' o botes pequeños con diferentes materiales, los pesan para comprobar que tienen diferente masa aunque el mismo volumen, y los ponen en una cubeta llena de agua para observar que unos flotan y otros se hunden.
Escola Tanit. Santa Coloma de Gramenet
Exemples de dibuixos d’alumnes de primària i ESO de les capes de la Terra
Normalmente si se pide al alumnado que represente el interior de la Tierra lo hace con capas concéntricas, intentando reproducir lo que ha visto o recuerda en los libros de texto, aunque la cantidad, las dimensiones y el estado físico de estas capas son muy variables y no se corresponden con los tamaños y distribución reales. Los niños y niñas pueden dibujar una corteza muy gruesa, en relación al núcleo que hacen muy pequeño, y también suelen representar una gran parte de los materiales fundidos. A veces también sitúan una gran capa de agua, aunque habitualmente no piensan en el agua que hay en la geosfera.
Si se plantea una pregunta más abierta, del tipo "Dibuja todo lo que creas que encontrarías si pudieras hacer un agujero que fuera desde debajo del patio de la escuela hasta el centro de la Tierra", se permite que expresen de manera no estereotipada su modelo inicial. A partir de este modelo podremos incidir en que revisen sus errores y lo completen.
