Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
La part més externa de la geosfera és l’escorça, la capa més prima i formada de roques, sediments i sòl. Sota l’escorça hi ha el mantell, una capa extensa i on les roques estan sotmeses a pressions i temperatures mot elevades, les quals en determinats llocs es troben en un estat semifos. Finalment, el nucli és la part més interna formada principalment per ferro.
Des de la seva formació, la Terra és un cos que es va refredant, però el seu nucli es manté calent. En disminuir la temperatura, els materials es solidifiquen i es distribueixen en funció de la seva densitat: els més densos (que contenen ferro i altres metalls) es situen més a prop del nucli, i els menys densos, a la superfície.
Una experiència interessant per visualitzar-ho està descrita a l’article:
A una altra, els nens i nenes omplen ous ‘kinder’ o pots petits amb diferents materials, els pesen per comprovar que tenen diferent massa tot i el mateix volum, i els posen a una cubeta plena d’aigua per observar que uns suren i d’altres s’enfonsen.
Escola Tanit. Santa Coloma de Gramenet
Exemples de dibuixos d’alumnes de primària i ESO de les capes de la Terra
Normalment si es demana a l’alumnat que representin l’interior de la Terra ho fa amb capes concèntriques, intentant reproduir el que ha vist o recorda dels llibres de text, tot i que la quantitat, les dimensions i l’estat físic d’aquestes capes són molt variables i no es corresponen amb les mides i distribució reals. Els nens i les nenes poden dibuixar una escorça molt gruixuda, en relació al nucli que el fan molt petit, i també solen representar una gran part dels materials fosos. A vegades també situen una gran capa d’aigua, tot i que habitualment no pensen en l’aigua que hi ha a la geosfera.
Si es planteja una pregunta més oberta, com ara “dibuixa tot el que creguis que hi trobaries si poguessis fer un forat que anés des de sota del pati de l’escola fins al centre de la Terra”, aquesta permet que expressin de manera no estereotipada el seu model inicial. Serà a partir d’aquest model que podrem incidir que revisin els seus errors i que el completin.