Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS

-
las ideas básicas para trabajar
-
las ideas habituales del alumnado para revisar
-
posibles “buenas” preguntas que ayuden a la construcción de estas ideas
Los volcanes dan lugar a cambios repentinos en el paisaje. A lo largo de la historia el origen de los volcanes se ha explicado con diferentes teorías que habitualmente coinciden con explicaciones que dan los niños. La visión científica actual no es intuitiva y, por lo tanto, requiere plantear todo un proceso de reconstrucción de las ideas previas.
Todos los niños identifican sin problemas que un volcán expulsa lava, pero las preguntas que es importante ayudar a responder pueden ser:
"¿Qué es la lava”:
pasando de la idea de pensar que es un material que se quema fácilmente y que existe en unos lugares concretos, a entenderla como rocas fundidas o magma? Cuando sale a la superficie en estado líquido lo llamamos lava. Pero hay otros productos volcánicos.

Fuente: Alba Montalban. IES l’Estatut (Rubí)
¿Dónde y cómo se ha formado la lava":
pasando de la idea de que el magma no es material que está en un depósito central localizado en el centro de la tierra, que se va llenando debido a una combustión interna de materiales diversos - idea que expresan habitualmente los alumnos-, sino que se forma en lugares concretos no lejos de la superficie de la tierra, donde hay unas condiciones que promueven cambios en la temperatura y la presión, y que son los que conllevan que las rocas se fundan.
Hay que poner en duda la idea de que un material dentro de la tierra se pueda quemar, cuando es muy difícil que haya oxígeno para que se pueda producir esta combustión. Esta idea, que también fue compartida por científicos antes del siglo XIX, se empezó a poner en duda cuando en el campo de la química se comprobó que para que haya una combustión se necesita oxígeno.
"De dónde proviene el calor":
repensando la idea de que todo su origen proviene del que había en el inicio de la formación del planeta. Puede ser interesante reconocer que cuando nos frotamos las manos notamos que la temperatura aumenta. Y otra de las ideas a transformar es la de que la fundición de un material sólo depende de la temperatura ya que ésta depende también de la presión.
"¿Por qué sale a la superficie de la Tierra?" o "¿qué provoca las erupciones?":
pasando de la idea simple de que hay depósitos permanentes de magma en el centro de la Tierra y de que ésta sólo tiene que encontrar un camino, a la de que en determinados lugares de la litosfera las rocas se van fundiendo y algunos de los componentes se evaporan, y que cuando hay muchos gases, la presión es muy alta y es cuando el magma sale al exterior por diferentes lugares de la corteza (es como cuando una palomita explota al calentarla).
"¿Por qué se encuentran en unos lugares y no en otros?":
pasando de la idea de una corteza de la tierra continua a otra en la que nos la imaginamos formada por partes (placas) que se mueven, chocan, se hunden una bajo la otra..., y que este movimiento causa que en determinados lugares se den las condiciones de temperatura y presión que origina la formación del magma. También la idea de que no sólo hay en la superficie de la tierra, sino que también hay actividad volcánica bajo el mar y que puede dar lugar a la formación de islas.