Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Un risc natural és un concepte d'ordre social i econòmic que estima la probabilitat de pèrdues en vides humanes o materials a causa d'un fenomen que té lloc a la natura. Així, el risc es defineix com la combinació de la perillositat d'un determinat fenomen, de la vulnerabilitat dels elements exposats i de la seva exposició. Un fenomen, com per exemple una inundació, pot ser perillós, però si es produeix en un lloc on no pugui afectar a vides humanes no seria considerat d’alt risc.
Els fenòmens naturals com les tempestes, les allaus, les esllavissades o els terratrèmols són, a hores d’ara, impossibles d’evitar. Ara bé, això no vol dir que no es pugui actuar de forma preventiva i proactiva, a partir de conèixer els riscos i les seves causes i d’establir mesures per prevenir els impactes i per estar preparats a l’hora d’actuar enfront dels desastres.
Les característiques de cada territori fan que hi hagi uns riscos naturals determinats. A la web de l’Earth Observatory de la NASA es poden visualitzar a temps real els diferents riscos naturals que ocorren en diversos indrets del món.
A Catalunya els riscos més freqüents es recullen al gràfic, en el qual es pot comprovar que el risc natural amb més impacte són les inundacions.
Font: Vilaplana, J.M. (2008). RISKCAT Els riscos naturals a Catalunya, Informe del CADS :6.
Idees clau sobre riscos naturals
-
Els riscos són el resultat de processos que tenen lloc a la Terra.
-
Són el resultats de la combinació de la perillositat d'un determinat fenomen, de la vulnerabilitat dels elements exposats i de la seva exposició .
-
Poden ser sobtats o graduals. En alguns casos, tot i que són sobtats, responen a processos que s’han perllongat en el temps.
-
Poden ser locals o globals.
-
Les activitats humanes poden influir en la freqüència i la intensitat d’alguns riscos naturals.
-
Les persones no poden eliminar els riscos naturals però poden comprometre’s en activitats que en redueixin els seus impactes.
-
En l’estudi d’un fenomen cal considerar: els agents geològics (interns o externs), els processos (meteorització, erosió, transport...) i l’acció humana (construccions, agricultura, mineria, ocupació del territori...).
En general per analitzar un fenomen de risc ens cal preguntar-nos sobre:
Factors climàtics i meteorològics (‘el cel’)
Factors geogràfics i geològic (‘la terra’)
Factors socioambientals (‘les persones’)
Una de les dificultats de comprensió d’aquests fenòmens és que...
Per exemple:
un risc comporta relacionar un canvi sobtat amb causes que poden haver actuat en un temps llarg
una esllavissada és el resultat de processos que van començar a succeir molts anys abans
un risc és el resultat de molts factors que interactuen entre ells
en una esllavissada s’han de tenir en compte els tipus de terrenys, el relleu, la cobertura vegetal, la climatologia i la intervenció humana en l’espai (“el terra, el cel i les persones”)
Per tant, un mateix fenomen pot tenir un risc diferent
ja que es pot estar molt exposat però alhora protegit.
També cal tenir present que l’alumnat s’interessa per aprendre sobre fenòmens de gran impacte mediàtic (per exemple, terratrèmols o explosions de volcans) i no tant pels més propers que succeeixen en l’entorn (com riuades, esllavissades o ventades).
esllavissades
En general, els factors que influeixen en els diferents fenòmens naturals potencialment perillosos son diversos.
Una experiència per identificar variables que poden donar lloc a una esllavissada és jugar a fer castells de sorra i observar factors que afecten a l’estabilitat dels materials
De la mateixa manera, en aquest vídeo s’expliquen algunes d’aquestes variables i es mostra com la comunitat científica busca generar coneixement per poder fer prediccions i disminuir el risc
riuades
Un altre fenomen natural de risc interessant per treballar a l’aula són les riuades. Per exemple, a partir d’alguna riuada que hagi pogut succeir en l’entorn proper, ens podem preguntar si podria tornar a passar i quin podria ser l’impacte. Per respondre, ens caldrà pensar en els tres grans factors de risc: ‘el cel’ -la meteorologia i el clima-, ‘la terra’ -característiques geogràfiques i geològiques del terreny-, i ‘les persones’ -com aquestes han actuat en l’espai. Es pot deduir que els factors naturals no canvien (o són molt lents si es té en compte el canvi climàtic), però han millorat els instruments de predicció i l’acció sobre el terreny.
L’esquema recull els aspectes bàsics a tenir en compte per interpretar una riuada des del model ‘conca hidrogràfica’.