Aprendre és un procés que es va duent a terme dia a dia, amb anades i retorns, establint connexions entre fets i idees diverses, i prenent consciència dels passos que es van donant. Cal anar recordant i reflexionant sobre l’itinerari que es va seguint per assolir un objectiu a partir de documentació que pot ser diversa (fotografies, escrits, dibuixos, preguntes, dubtes, maquetes...). Analitzant aquesta documentació es poden identificar encerts i dificultats, planificar com superar els obstacles que van sorgint i ser conscient del procés que es va seguint.

 

L’aprenentatge és personal i, per tant, cada infant o jove ha de saber trobar quines són les estratègies més vàlides per a ell i per al seu equip. No hi ha un sol camí per aprendre i els docents hem de ser curosos en no imposar-ne un d’igual per a tothom.

 

En diferents professions és habitual utilitzar aquests tipus de documents per anar anotant les idees, dades, reflexions, dubtes..., que es van generant mentre s’està duent a terme una tasca determinada. Així es parla de diaris de laboratori, de camp..., quaderns de notes, blocs... Aquests documents també tenen una dimensió biogràfica, donat que tot allò que es recull en ells aporta dades i pensaments seqüenciats al llarg d’un temps, que s’escapen sovint a un control conscient.

 

En el context escolar, són instruments que permeten als aprenents recollir no només què van fent, sinó molt especialment les seves reflexions “metacognitives”. Per mitjà d’ells expressen què creuen que han après i també les seves dificultats.

 

Al professorat li possibilita disposar de moltes informacions de cada alumne i a cada moment del seu procés d’aprenentatge, conèixer com es representa l’objectiu del treball realitzat o quins són els obstacles que creu que ha de superar, permetent així gestionar millor com fer una orientació personalitzada. Moltes vegades serà més important regular aquestes percepcions que no pas els resultats de l’activitat.