Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS

Avaluar per aprendre
La carpeta d’aprenentatge (o portafolis o dossier d’aprenentatge és un instrument molt coherent amb una visió formadora de l’avaluació, ja que facilita a l’alumnat fer evident què ha après i com. L’objectiu principal és promoure que els nois i noies siguin reflexius i crítics.
Cada estudiant hi recull: els objectius i preguntes (els compartits amb tota la classe i els propis), tot allò que li ha de permetre anticipar i planificar com dur a terme les tasques que se’n deriven, i els criteris que possibiliten la seva avaluació; també evidències raonades del seu aprenentatge, l’explicitació de les seves dificultats i les propostes per superar-les. Tot a partir d’una reflexió de tipus metacognitiu (com estic aprenent, què penso, amb què ho relaciono, com puc millorar...).
És per tant un instrument que afavoreix la reflexió i la presa de decisions dels aprenents i, al mateix temps, és un recull que facilita la recuperació a la memòria d’aprenentatges anteriors, ja que constitueix una “biografia” del treball realitzat que pot consultar sempre que sigui necessari. Se sap que és més fàcil fer-ho quan el resum i la reflexió són personals.
La diferència important respecte als tradicionals àlbums o dossiers és que aquests recullen tot el que l’alumnat ha fet, mentre que la carpeta d’aprenentatge només inclou evidències del què està aprenent, les metareflexions i tot allò que li pot ser útil per recuperar la memòria.
Com?
Per tal que la carpeta d’aprenentatge possibiliti que el seu ús sigui significatiu, cal que es dediqui a l’aula un espai i un temps per anar-la realitzant i per reflexionar metacognitivament. Moltes vegades es creu que aquest és un temps de què no es disposa o bé que, si s’inverteix en la carpeta, no permet dedicar-se a l’aprenentatge d’altres continguts. Tanmateix, aquesta és la única manera d’assegurar que els aprenentatges quedin ben interioritzats i es recordin. Per tant, s’ha de percebre com un temps molt ben utilitzat.
Quan?
ESTRUCTURA
L’estructura de la carpeta d’aprenentatge pot ser molt variada ja que es pot adequar al contingut del tema objecte d’estudi i a les característiques i les capacitats de l’alumnat. A més, fer-lo sempre igual, acaba per transformar-se en una rutina i perd el seu sentit.
Tot i així, hi ha grans apartats a tenir presents:
-
L’espai personal, en el qual cada alumne es presenta i hi situa les dades, fotografies i altres elements que considera que el caracteritzen.
-
L’espai d’aprenentatge que recull objectius o preguntes, produccions inicials, Bases d’Orientació, mapes conceptuals o mentals o d’altres organitzadors gràfics de l’acció i el pensament, graelles d’avaluació i rúbriques, produccions finals..., totes amb reflexions personals.
-
L’espai d’aportacions personals, que inclou preguntes diferents i les respostes que se’n donen, petites investigacions complementàries..., que l’alumne considera que són rellevants per mostrar aprenentatges, i que poden ser diferents dels que proposen altres companys de classe.



Recursos
Exemple d’aplicació a la Ikastola Jakintza de Ordizia (Gipuzkoa): Etxarri, M. (2018). Comunicació de l’avaluació utilitzant el portafolis. Guix, 441.
Per ampliar podeu consultar el següent vídeo
FORMAT
El format pot ser amb paper (una llibreta, carpeta d’anelles...) o digital (un bloc o aplicacions específiques).
I pot ser individual, de petit grup o de grup classe, i per temes o assignatures, trimestral, per tot un curs o tota una etapa.
AVALUACIÓ
També es pot avaluar la mateixa carpeta d’aprenentatge.
Carpeta d’aprenentatge (o portafolis o dossier d’aprenentatge)