Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS
Avaluar per aprendre
Els diaris de classe acostumen a tenir un guió establert per a la reflexió diària (o setmanal). Poden ser més amplis o més sintètics, individuals, d’equip o del grup-classe.
Exemple
Una pàgina del diari en el marc de l’aprenentatge sobre la nutrició: quin camí segueixen els aliments sòlids i líquids quan els ingerim?
Font: Neus Sanmartí, 8èEGB Escola Pins del Vallès (Sant Cugat del Vallès)
Els alumnes havien donat resposta a un qüestionari que recollia les seves concepcions inicials.
Després en petits grups duien a terme l’activitat que es mostra en el dibuix –explicitant amb materials diversos el camí dels aliments, com es van transformant i com passen els nutrients a la sang-. Per realitzar-la, van consultar textos i vídeos, i van comparar la nova producció amb els seus escrits inicials.
Finalment, van escriure al seu diari les reflexions que els havia generat la seva realització.
Una alumna escriu:
Què hem après avui? Avui hem vist que dins del nostre cos els aliments passen com si fos un tub.
Com ho hem après? Hem dibuixat el contorn de la Maria sobre un paper i hem posat les diferents parts del seu aparell digestiu. Després hem revisat si el dibuix que havíem fet abans estava bé.
Què he entès bé? M’he adonat que m’havia oblidat algunes coses. No sabia ni que era el pàncrees. Jo creia que la taronjada passava de l’estómac al ronyó i he vist que no, que va pel mateix camí que el pa. També com passen de l’intestí a la sang.
Quines coses no acabo d’entendre? Crec que ara sé coses que abans no sabia. Però encara no entenc com es fa el pipí.
Una pàgina de diari que combina preguntes tancades i obertes
Font: Marisa Domínguez, ESO, IESM J.M. Zafra (Barcelona)
L'alumne escriu:
El que més m’ha costat ha sigut la hipòtesi.
El que més m’ha agradat ha sigut com cada grup ha intervingut i quasi totes les idees eren les mateixes, sense que ningú s’hagi copiat.
Avui he ajudat al meu grup, ja que tots havíem de donar la nostra opinió i ajuntant la de tots teníem la posada de grup.
Exemple
Exemple
Diari del grup-classe
(en format digital)
Font: Neus Garriga, 2n EP. Escola Turó del Cargol (Barcelona).
Els diferents equips de l’aula, a l’acabar una activitat, escriuen el seu resum. Cada equip el mostra a la resta de la classe, de cadascun es seleccionen les idees importants i finalment s’elabora un document consensuat.
Aquests resums s’editen en format “diari de la classe” i el comparteixen amb les famílies i altres companys de l’escola.
Exemple
Diari d’aprenentatge col·lectiu
Font: fourthgradeliteracylovers.blogspot.com
Cada alumne, sota del seu nom, va escrivint en un post-it què va aprenent.
El conjunt de papers resumeix què ha après al llarg del projecte, UD, taller..., emocions, experiències noves...
Quan la mestra ho considera convenient demana que ho llegeixin i es comparen les diferents percepcions.
Finalment, se’n pot fer una síntesi a nivell individual o d’aula.
Diaris de classe
Un diari d'equip
Font: Rafael Rodríguez, 1r ESO. IESM Juan de la Cierva (Barcelona)
En els darrers minuts de cada classe, els alumnes i també el docent, escriuen individualment el seu diari.
Cada cap de setmana, el secretari o secretària de l’equip (és una responsabilitat rotativa) llegeix què han escrit els companys i en fa un resum.
El dilluns el lliura als companys de grup (que el poden revisar, si cal), i al professor. Aquest, en el mateix moment i sense saber el contingut del resum, dóna una còpia del seu (o bé la situa al Drive perquè la puguin consultar).
Com els alumnes tenen interès en saber què ha escrit el professor i aquest només els hi dóna el seu diari si han lliurat el del grup, normalment s’esforcen en fer-lo.
Exemples d’escrits del professor i d’alumnes al voltant d’una mateixa classe de matemàtiques.
El professor escriu:
Hem parlat dels conceptes de raó i proporció a partir de les seves idees inicials. Han sortit diferents punts de vista i exemples sobre què entenien per raó i proporció, totes interessants (“tens raó” o alguns barrejaven la idea de porció amb la de proporció). Hem discutit quin era el seu sentit matemàtic. I després, els alumnes han recollit dades a partir d’observar, al pati, les ombres dels arbres i de pals i han pogut aplicar aquests dos conceptes i la seva utilitat per calcular alçades que no es poden mesurar directament. Han participat activament.
Diari de l'equip
Avui hem fet una classe molt important. Els deures que hem corregit estaven ficats amb el tema (sic) que hem parlat avui. En els deures que hem fet hem tingut molts dubtes ja que parlava de conceptes que encara no hem treballat.
Avui també hem parlat principalment dels conceptes de raó i proporció. La raó és la divisió entre llargada ombra i llargada gnòmon. Això vol dir quantes vegades és més llarga la longitud de l’ombra que la longitud del pal. La proporció és una igualtat entre dues raons. E1 = 95/27 = 190/54. També hem fet exercicis sobre el factor proporcional.
