Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS
La Tierra que habitamos es un planeta que cambia a lo largo del tiempo. Cambian los materiales que la forman y cambian las especies que viven en ella. Hay cambios rápidos y hay otros lentísimos. Hay cambios radicales y los hay sutiles. Los hay previsibles y sorprendentes. Cambios devastadores y cambios que podemos llegar a controlar.
Los seres vivos intentan aprovechar los cambios y provocarlos, controlarlos o evitarlos de acuerdo con sus intereses. Los humanos también, y la ciencia nos ayuda a hacerlo con una gran eficacia, que implica también una gran responsabilidad.
El modelo de cambio geológico es lo que da más sentido a la Geología, ya que engloba muchos otros, que son casos concretos de este cambio. Si el alumnado es capaz de considerar que los materiales terrestres se originan y cambian constantemente (aunque casi siempre muy lentamente), que hay cambio pero también conservación y que la materia sigue un ciclo, que todo cambio requiere energía, que los cambios pueden provocar un impacto en el medio, etc ... están aplicando el modelo de cambio geológico y pueden explicar y predecir un conjunto de fenómenos.
Ideas clave del modelo cambio geológico
-
La Tierra está sometida a cambios, unos son graduales y continuos, otros esporádicos e intensos.
-
Los cambios dejan huella, bien por los materiales que originan, bien por las formas y estructuras resultantes
-
Algunos de estos cambios son motivados por agentes externos, que tienen en el sol y en la gravedad sus fuentes de energía.
-
Otros cambios son causados por procesos internos, que son activados por la energía térmica del interior del planeta y la gravedad.
-
Las actividades humanas están alterando el planeta Tierra.
(adaptación de Pedrinaci, 2003)
La superficie de la tierra cambia continuamente. La dinámica de cambio de los materiales que forman la superficie de la Tierra se inicia con la meteorización que los desmenuza, continúa con la erosión que los separa y finalmente se transportan. La energía que provoca estos cambios proviene inicialmente del sol y de la energía potencial debida a la fuerza de la gravedad. Uno de los productos generados en estos procesos es el suelo.
La Tierra es un planeta activo. Los terremotos y los volcanes son las principales manifestaciones de esta actividad. La explicación de su localización, distribución y origen se relaciona con el hecho de que la corteza es discontinua y con la energía interna de la Tierra.