Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS
Avaluar per aprendre
Treballs monogràfics, narracions, històries i contes
Un treball monogràfic recull un conjunt de coneixements al voltant d’una temàtica, d’un problema, d’un repte, d’una pregunta… Possibilita avaluar, no només la capacitat d’aplicar aquests coneixements a una situació nova, sinó també la iniciativa, l’ordre i el rigor, així com la cerca i tria de dades i informacions i la seva organització. Moltes vegades, si el treball s’elabora en el marc d’un equip o per parelles, també possibilita avaluar la capacitat de col·laborar durant la seva realització.
De fet, un autèntic treball monogràfic hauria d’aportar nous punts de vista sobre el tema tractat i no tan sols limitar-se a repetir informacions (retallar-les i enganxar-les). Per tant, aquest hauria de respondre a un treball d’investigació, el qual comporta planificar el guió per escriure’l de manera que es puguin comunicar adequadament l’objectiu o objectius, les preguntes o hipòtesis, les dades i informacions recollides, i la seva interrelació, per finalment donar resposta a les preguntes inicials. També serà important recollir els referents bibliogràfics utilitzats per a la seva realització.
Vista la complexitat que comporta realitzar un treball monogràfic, es pot deduir que només té sentit demanar-lo a partir dels darrers cursos de primària si anteriorment ja han treballat de manera profunda la construcció de frases, de paràgrafs i de textos.
Quan?
En funció dels aprenentatges previs, es poden proposar als alumnes els apartats que el guió hauria d’incloure per tal que els organitzin de la manera que creguin més convenient, o bé també se’ls poden donar dos o tres guions perquè escullin el més adient. Quan els aprenents siguin més experts, haurien de ser prou autònoms i dissenyar el seu propi guió.
A partir del guió i d’altres aspectes que es considerin importants, es poden consensuar entre els components del grup classe els criteris d’avaluació del treball (primer els de realització i després els de qualitat), que cal que l’alumnat conegui abans de fer la redacció final.
Com?
Treball
monogràfic
Una narració, història o conte expressa una manera de pensar i una estructura per organitzar el propi coneixement. Suposa organitzar de manera seqüenciada una sèrie d’esdeveniments que estan relacionats entre ells, per tal de resoldre algun dubte, respondre a una pregunta o replantejar alguna idea. També comporta fer una valoració implícita dels esdeveniments o de la seva interpretació.
De fet, una explicació científica es pot veure com la narració d’una història. Ogborn et al. (1998) posen l’exemple de respondre a la pregunta: “per què plou?” i ens mostren que per respondre-la cal explicar una història que té uns protagonistes (aire humit, fronts freds i càlids, pressió atmosfèrica…). Aquests protagonistes passen per esdeveniments que tenen lloc en l’espai i en el temps, i que es deuen a unes causes. Al final, el desenllaç és la pluja.
Ogborn, J., Kress, G.; Martins, I.; Mcgillicudy, K. (1998). Formas de explicar: La Enseñanza de las ciencias en secundaria.
Madrid: Aula XXI/ Santillana
L’alumnat de les etapes inicials pot fer petites narracions orals, estimu-lant la construcció de frases per tal que cadas-cuna reculli una idea-clau en funció de l’es-tructura de la pròpia narració. Poc a poc, les narracions poden gua-nyar en complexitat i passar a l’escrit.
Quan?
Exemples de narracions que poden servir per ‘inspirar’ produccions de l’alumnat es poden trobar al següent enllaç
A vegades la narració pot tenir el format d’història o de conte. Aquests poden ser elaborats individualment, en equip o amb tot el grup classe.
Com?
Un exemple d’elaboració conjunta que ha comportat la regulació de les aportacions individuals es pot trobar al següent vídeo
Exemple
Més exemples de contes elaborats per l’alumnat es poden trobat a al següent enllaç
Exemple
Narració, història o conte