Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS
Avaluar per aprendre
Exemple de planificació de l’acció “com fer una divisió”
Escola Heura, 4t, Teresa Calveras, Barcelona
Els nens i nenes estan aprenent a dividir. En un moment del procés d’aprenentatge, la mestra els demana que en petits grups, escriguin tots els passos que creuen que han de tenir en compte al fer una divisió. Mentre ho escriuen, la mestra passa pels grups i els hi va plantejant dubtes quan percep que alguna acció no és idònia, per tal que la revisin si ho creuen necessari.
Exemple de planificació de l’acció “com fer una definició”
Escola Coves d’en Cimany, 5è, Teresa Pigrau, Barcelona
Els alumnes han observat flors ben diverses (amb pètals i sense), les han descrit i dibuixat, i després, individualment, n'han escrit una primera definició.
Després es comparen aquestes definicions inicials, es discuteix la seva qualitat i es consensua com hauria de ser:
-
Com comencem la definició? Uns alumnes comencen dient que és una part de la planta, altres és una planta, és un lloc, és una cosa..., o passen directament a “té...”
-
Quines són les parts importants que hauria de recollir la definició? Tendeixen a parlar de tot el que podria tenir, però no de les que són necessàries i suficients (estams i/o pistils).
-
Quina és la seva funció? (per a què li serveix a una planta tenir flors). Parlen de la reproducció, la pol·linització, la fecundació..., o que fan bonic, o bé no s’hi refereixen.
Posteriorment, entre tots s'elabora una “Base d’Orientació” que sigui útil per pensar què hauríem de fer sempre que volguéssim definir algun objecte, material, ésser viu... (no només una flor). En aquest cas, l'acord al que es va arribar va ser:
“Per definir hem de pensar,
-
A quin grup pertany –tipus d’objectes, materials, éssers vius..., o parts d’algun d’ells-.
-
Quines parts, propietats o característiques són imprescindibles.
-
Quina és la seva funció o aplicació, és a dir, per què serveix”.
I finalment, entre tots, s'elabora la definició de flor que considerem més adient:
“Una flor és una part d’una planta que sempre té un pistil (òvuls) i/o estams (pol·len) i que serveix perquè la planta es pugui reproduir”.