Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS
La competencia científica
Teresa Pigrau
Neus Sanmartí
La competencia científica se definió inicialmente desde el proyecto de evaluación PISA como:
"la capacidad para utilizar el conocimiento científico para identificar preguntas y obtener conclusiones a partir de evidencias, con el fin de comprender y ayudar a tomar decisiones sobre el mundo natural y los cambios que la actividad humana produce "(OCDEPISA, 2000).
De esta definición se deduce que conlleva disponer de conocimientos, pero no tanto con el fin de repetirlos sino con el de saber utilizarlos para actuar, y se hace hincapié en el planteamiento de preguntas y en la identificación de pruebas y razones que fundamenten la toma de decisiones. Este es el objetivo de lo que se denomina "alfabetización científica".
En la última definición (PISA, 2015) especifica que:
"La competencia científica es la capacidad que tiene un ciudadano reflexivo para involucrarse en cuestiones relacionadas con la ciencia y con las ideas de la ciencia. "
Se considera que una persona con conocimientos científicos básicos estará dispuesta a participar en el discurso razonado sobre la ciencia y la tecnología, lo que implica ser competente en:
Explicar fenómenos científicamente: Reconocer, ofrecer y evaluar explicaciones para un amplio abanico de fenómenos naturales y tecnológicos.
Evaluar y diseñar investigaciones científicas: Proponer formas de abordar cuestiones científicamente, y planificar y evaluar investigaciones.
Interpretar datos y pruebas desde un punto de vista científico: Analizar y evaluar datos, afirmaciones y argumentos de diversa naturaleza, y redactar conclusiones científicas adecuadas.
La ciencia evoluciona constantemente y las personas aprendemos nuevos conocimientos científicos a lo largo de la vida. La mayoría de ciudadanos, en las etapas post-escolares, no los adquirirán a partir de realizar investigaciones sino a través de la utilización de recursos como bibliotecas e Internet y, por tanto, la alfabetización científica que han asimilado en la escuela debería de posibilitarles poder valorar si el conocimiento que impregna muchas de las informaciones que llegan a partir de los medios de comunicación se han obtenido utilizando los procedimientos apropiados y si están bien justificadas.
Por consiguiente, la competencia científica va asociada al desarrollo del pensamiento crítico y de la toma de decisiones fundamentadas en la ciencia en relación a temáticas de la vida cotidiana, como la salud, el medio ambiente, el uso de la tecnología, etc.