Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS
Avaluar per aprendre
La competència científica
Teresa Pigrau
Neus Sanmartí
La competència científica es va definir inicialment des del projecte d’avaluació PISA com:
la capacitat per utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir d’evidències, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi produeix (OCDEPISA, 2000).
D’aquesta definició es dedueix que la competència científica comporta disposar de coneixements, però no tant amb la finalitat de repetir-los sinó amb la de saber-los utilitzar per actuar, i es posa l’accent en el plantejament de preguntes i en la identificació de proves i raons que fonamentin la presa de decisions. Aquest és l’objectiu del que s’anomena “alfabetització científica”.
En la darrera definició (PISA, 2015) s’especifica que:
“La competència científica és la capacitat que té un ciutadà reflexiu per involucrar-se en qüestions relacionades amb la
ciència i amb les idees de la ciència”
Es considera que una persona amb coneixements científics bàsics estarà disposada a participar en el discurs raonat sobre la ciència i la tecnologia, cosa que implica ser competent en:
Explicar fenòmens científicament: reconèixer, oferir i avaluar explicacions per un ampli ventall de fenòmens naturals i tecnològics
Avaluar i dissenyar investigacions científiques: proposar formes d'abordar qüestions científicament, i planificar i avaluar investigacions
Interpretar dades i proves des d’un punt de vista científic: analitzar i avaluar dades, afirmacions i arguments de diversa naturalesa, i redactar conclusions científiques adients
La ciència evoluciona constantment i les persones van adquirint nous coneixements científics al llarg de la vida. La majoria de ciutadans, en les etapes post-escolars, no ho faran a partir de realitzar investigacions sinó a través de la utilització de recursos com ara biblioteques i Internet i, per tant, l’alfabetització científica que han assimilat a l’escola hauria de possibilitar-los el fet de ser capaços de valorar si el coneixement que impregna moltes de les informacions que arriben a partir dels mitjans de comunicació s’han obtingut utilitzant els procediments apropiats i si estan ben justificades.
Consegüentment, la competència científica va associada al desenvolupament del pensament crític i de la presa de decisions fonamentades en la ciència en relació a temàtiques de la vida quotidiana, com ara la salut, el medi ambient, l’ús de la tecnologia, etc.