Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS

Modelo para interpretar sistemas materiales
Ideas clave
Teresa Pigrau
Neus Sanmartí
El modelo para profundizar en el estudio de los "sistemas materiales" se trabaja en todos los ciclos y se profundiza, en espiral y de manera interrelacionada, en las siguientes ideas:
Modelo "Sistema material"
Antes
¿Cómo se puede conseguir que los cambios sean más lentos o más rápidos? ¿Cómo cambia el medio cuando un material cambia? ¿Cómo conseguir que los cambios sean sostenibles ambientalmente?
TIEMPO
Después
Azar
CONTROL-REGULACIÓ
de les interaccions
ESCALA:
supra
macro,
micro
Condiciones
P, T...
¿Cómo cambia cuando se golpea, al añadir agua, cuando se calienta, al hacer pasar electricidad...? ¿Qué había antes y después del cambio? ¿Cómo sabemos que cuando interaccionan dos sustancias el cambio que tiene lugar es débil o fuerte?
¿Un material o diferentes? ¿Duro o blando? ¿Ácido o básico? ¿Sólido, líquido, gas o plasma? ¿Ordenado o desordenado? ¿Mezcla o puro?
Fuera
Dentro
Un "sistema material"
CONTROL-REGULACIÓN
de las interacciones
¿Dónde va a parar la energía (calor) que entra? ¿De dónde viene la que sale?
Materia
Energía
CAMBIOS, PROCESOS
Físicos y químicos
ESTRUCTURA
Composición y propiedades
Cómo imagino por dentro la sustancia, los cambios...
ESTRUCTURA
Parts i relacions entre les parts
ESTRUCTURA
Composición y propiedades
Se refiere a la composición del material (las sustancias que forman parte de él y cómo están distribuidas, por ejemplo, en un objeto, una mezcla...), y a sus propiedades (cómo son y cómo se comportan).
CAMBIOS, PROCESOS
Físicos y químicos
Se refiere a los cambios que tienen lugar al interaccionar los materiales que forman el sistema, que pueden ser debidos a interacciones débiles (físicas) o fuertes (químicas), reconociendo cuáles eran las sustancias que había antes del cambio y después, y en qué han cambiado (aunque las sustancias sean las mismas). También a que la materia (la masa, los elementos, los átomos...) se conserva a lo largo de los cambios y que estos cambios son cíclicos (ciclo del agua, del papel, del CO2...).
CONTROL-REGULACIÓN
de las interacciones
Se refiere a las interacciones materia-energía entre el sistema y su entorno, identificando qué entra y qué sale y cómo se controla-regula el cambio (por ejemplo, su velocidad) en función de variables como la temperatura, la presión o la cantidad de las sustancias que interaccionan.
Tiempo
Se refiere al ciclo del material, es decir, a cómo podemos volver a tener a partir de la reflexión sobre de dónde viene (el agua, el papel, el CO2 ..) y a dónde va en cada uno de los cambios que posibilitan cerrar el ciclo.
Escala
Se refiere a los diferentes niveles a partir de los que se puede analizar un sistema material, diferenciando entre el nivel "supra", que corresponde a cuando los materiales los observamos en un medio determinado (paisaje, máquina, objeto...), "macro", que corresponde a las observaciones hechas de un material concreto a simple vista o con la lupa, y el nivel "micro", que es el que corresponde a cómo nos imaginamos la materia por dentro (discontinua). Actualmente también hablamos del nivel "nano", entre el macro y el micro. Para poder explicar tanto la composición de un material como sus propiedades y cambios debemos imaginarnos cómo es este material por dentro y, por tanto, interrelacionar escalas diversas.