Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS
Avaluar per aprendre
Model per interpretar sistemes materials
Idees clau
Teresa Pigrau
Neus Sanmartí
El model per aprofundir en l’estudi dels “sistemes materials” es treballa a tots els cicles i s’aprofundeix, en espiral i de manera interrelacionada, en les idees següents:
Model "sistema material"
Abans
Com es pot aconseguir que els canvis siguin més lents o més ràpids? Com canvia el medi quan un material canvia? Com podem aconseguir que els canvis siguin sostenibles ambientalment?
TEMPS
Després
Atzar
CONTROL-REGULACIÓ
de les interaccions
ESCALA:
supra
macro
micro
Condicions
P, T...
Com canvia quan es donen cops, a l'afegir aigua, quan s'escalfa, al fer passar electricitat...? Què hi havia abans i després del canvi? Com sabem que quan interaccionen dues substàncies el canvi que té lloc és feble o fort?
Un material o diferents? Dur o tou? Àcid o bàsic? Sòlid, líquid, gas o plasma? Ordenat o desordenat? Mescla o pur?
Fora
Dins
Un "sistema material"
CONTROL-REGULACIÓ
de les interaccions
On va a parar l'energia (calor) que entra? D'on ve la que surt?
Matèria
Energia
CANVIS, PROCESSOS
Físics i químics
ESTRUCTURA
Composició i propietats
Com imagino per dins la substància, els canvis...
ESTRUCTURA
Parts i relacions entre les parts
ESTRUCTURA
Composició i propietats
Es refereix a la composició del material (les substàncies que en formen part i com estan distribuïdes, per exemple, en un objecte, una mescla...), i a les seves propietats (com són i com es comporten).
CANVIS, PROCESSOS
Físics i químics
Es refereix als canvis que tenen lloc a l'interaccionar els materials que formen el sistema, que poden ser deguts a interaccions dèbils (físiques) o fortes (químiques), reconeixent quines eren les substàncies que hi havien abans del canvi i després, i en què han canviat (encara que les substàncies siguin les mateixes). També que la matèria (la massa, els elements, els àtoms...) es conserva al llarg dels canvis i que aquests són cíclics (cicle de l’aigua, del paper, del CO2...).
CONTROL-REGULACIÓ
de les interaccions
Es refereix a les interaccions matèria-energia entre el sistema i el seu entorn, tot identificant què entra i què surt, i com es controla-regula el canvi (per exemple, la seva velocitat) en funció de variables com la temperatura, la pressió o la quantitat de les substàncies que interaccionen.
Temps
Es refereix al cicle del material, és a dir, a com podem tornar-lo a tenir a partir de la reflexió sobre d’on ve (l’aigua, el paper, el CO2...) i a on va en cadascun dels canvis que possibiliten tancar el cicle.
Escala
Es refereix als diferents nivells a partir dels que es pot analitzar un sistema material, diferenciant entre el nivell “supra”, que correspon a materials que observem en un medi determinat (paisatge, màquina, objecte...), “macro”, que correspon a les observacions fetes d’un material concret a ull nu o amb la lupa, i el nivell “micro”, que és el que correspon a com ens imaginem la matèria per dins (discontínua). Actualment també parlem del nivell “nano”, entre el macro i el micro. Per poder explicar tant la composició d’un material com les seves propietats i canvis hem d’imaginar-nos com és aquest material per dins i, per tant, interrelacionar escales diverses.