
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS

Diseño de unidades didácticas (UD) competenciales
Cómo secuenciar el aprendizaje
Teresa Pigrau
Neus Sanmartí
La planificación de una UD también depende de "a quién" va dirigida y esto condiciona el orden y el grado de profundización en el que se presentan las ideas y se diseñan las actividades. El aprendizaje de los contenidos deberá plantearse de manera progresiva, a partir de un camino en el que se van identificando unas metas concretas que se quiere que el alumnado vaya alcanzando.
Este proceso conlleva que el alumnado articule versiones del modelo teórico objeto de estudio cada vez más complejas y coherentes con el de los científicos, sin perder de vista que la finalidad es explicar los fenómenos que lo rodean y actuar, fundamentando la toma de decisiones en el conocimiento y los valores asociados.
Caminos para llegar al objetivo que nos proponemos hay muchos posibles y dependen de:
• El punto de partida de los niños y niñas.
• Los contenidos del modelo a aprender para que posibiliten enlazar con aquello que se sabe y faciliten el paso siguiente en el proceso de modelización.
• El nivel de la demanda cognitiva asociada a las diferentes habilidades de pensamiento a aplicar en la realización de las tareas incluidas en la UD y a las dificultades de cambio de las ideas previas.
Actualmente se está investigando cuál de los caminos posibles de presentación de los contenidos puede ser el más idóneo para la construcción de las grandes ideas de la ciencia. Se sabe mucho sobre los puntos de partida y también sobre qué se quiere que el alumnado aprenda, pero en cambio se sabe mucho menos sobre las ideas que conforman los estadios intermedios. Es habitual enseñar una misma idea de manera muy similar a niveles educativos diversos, sin que se logre un buen aprendizaje.
Las últimas propuestas curriculares que se hacen a nivel mundial parten de plantear hipótesis de progresión del aprendizaje en relación a un gran concepto científico básico, hipótesis que que se están validando. Estas hipótesis explicitan ideas que conforman formas de pensar, de hacer, de hablar y de sentir sucesivamente más sofisticadas, su ramificación y las conexiones entre ellas e, incluso, con las ideas de otros grandes conceptos. Esta secuencia de ideas se pretende que posibilite la emergencia, construcción, representación, uso y/o revisión del concepto en estadios sucesivos, de forma que en cada uno de ellos el conocimiento aprendido tenga sentido.

En este documento los grandes conceptos científicos básicos se corresponden con los modelos teóricos seleccionados, y se hace una propuesta curricular de progresión en diferentes estadios a lo largo de la enseñanza básica.