Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS
Avaluar per aprendre
Model per interpretar sistemes materials
Seqüenciació al llarg de l’escolaritat bàsica
Teresa Pigrau
Neus Sanmartí
En relació al model en els diferents cicles s’aprofundeix en:
1r estadi
-
Els alumnes aprenen a descriure materials a partir de propietats observables a ull nu.
-
També diferencien entre objecte i material i reconeixen si un objecte està format per un material o diversos.
-
Poden explicar canvis en funció d’accions que fan (fer força –prémer, estirar-, barrejar amb aigua, escalfar, apropar un imant...) i d’algunes propietats dels materials (tous/durs, solubles/no solubles...).
-
Poden començar a expressar d’on prové algun material que forma part d’un objecte o utilitzem (la farina del pa, la fusta d’un moble, la sal...).
2n estadi
-
Els alumnes comencen a descriure materials a partir de propietats que poden mesurar (massa, volum, temperatura) o que necessiten comparar (més dens o menys dens que...).
-
Reconeixen diferències en quant a propietats entre sòlids, líquids i gasos (conservació de la forma, fluïdesa, comprensibilitat...) i que un mateix material el poden observar amb formes diferents (fusta i serradures, ferro i llimadures).
-
Diferencien entre un material homogeni i heterogeni.
-
Expliquen interaccions entre substàncies (en una dissolució, l’aigua interacciona amb els soluts, un imant interacciona amb el ferro però no amb d’altres metalls...).
-
Poden fer el seguiment d’un material, en diferents passos, des de la matèria primera a l’objecte final (de la llavor del blat al pa, del fruit del cotó a una samarreta, d’un mineral de ferro a una clau...).
-
Comencen a imaginar-se els materials formats per moltes “parts”, que són molt petites i que poden estar més fortament unides o menys (en el ferro, la unió és forta perquè costa molt trencar-lo, en l’aigua no tant perquè es pot “trencar” o separar en gotes).
3r estadi
-
Comencen a aprofundir en propietats dels materials i aquestes les observem fent experiments (el paper es degrada per acció de la llum, de l’aigua o de la calor; la temperatura de fusió o d’ebullició és una propietat característica de cada substància ja que no depèn de la quantitat que tinguem...) o sistemes de mesura que impliquen ordenar (per exemple, la duresa).
-
Diferencien en una mescla de sòlids i líquids si el resultat és una solució o una mescla heterogènia, poden separar mescles (filtrant, decantant, evaporant...) i ho saben relacionar, per exemple, amb mètodes per depurar l’aigua.
-
Reconeixen els canvis d’estat que tenen lloc al llarg del cicle de l’aigua i el poden representar, tancant-lo, tant el cicle natural com l’urbà. Poden comprendre que, per exemple, la quantitat d’aigua que hi ha a l’Univers és sempre la mateixa, però que si l’embrutem, ens cal molta energia per tornar-la a tenir apte pel consum humà.
-
Utilitzen la idea que la matèria és discontínua i formada per partícules per explicar canvis (dissolució, evaporació, filtració...), tenint en compte la grandària (per exemple, són molt petites perquè poden passar pels porus d’un paper de filtre) i possibles interaccions entre elles.
4rt estadi
-
Identifiquen propietats físiques (com la conductibilitat o no de la calor i l’electricitat) en materials d’ús quotidià (plàstics, de construcció, metalls...), i químiques com l'acidesa, l’oxidació o la combustió, etc.
-
Poden seguir i tancar el cicle d’un material, pensant en què passa des de la matèria primera fins que el considerem un residu.
-
Utilitzen la idea que la matèria és discontinua i formada per partícules per explicar propietats (cristalls o no cristalls) i canvis (oxidació, per exemple), tenint en compte com les partícules poden estar distribuïdes (de forma ordenada o no, un o més tipus...), abans i després del canvi.