Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS

Avaluar per aprendre
Base d'orientació de la competència comunicativa
als 5 i 6 anys i novells de 6-7 anys
Àngels Prat i Pla
Neus Sanmartí
Mercè Abeyà
Guida Al·lès
Evoluciona en l’ús de la llengua de manera natural, a partir de la parla del seu entorn
-
Passa progressivament del llenguatge infantil al dels adults.
-
Manté regularitzacions en formes verbals (corrava per corria). Mostra algunes confusions en l’articulació de sons. (per exemple, boma per goma).
-
Comprèn les instruccions verbals en rutines de classe referides al funcionament i al comportament del grup (rutines a l’entrada a classe o referides al pati, a la higiene, a les accions abans d’iniciar una tasca...).
-
Utilitza rutines de manera personal, en situacions i contextos diferents.
Participa activament en les converses col·lectives d'adults
-
S’adreça als adults amb naturalitat.
-
S’expressa de manera que els altres l’entenen.
-
Si cal acompanya les explicacions amb elements no verbals (gestos, mirades).
-
Fa preguntes quan no entén alguna explicació.
-
En les produccions orals (tant si són contes com explicacions) segueix un ordre senzill que s’ha treballat prèviament. Hi incorpora paraules apreses en les activitats escolars.
Comprèn explicacions de diferent complexitat i en tot tipus de format. Incorpora a la memòria nous termes i expressions
-
Segueix el tema de l’explicació, l’entén i hi intervé de manera pertinent.
-
Pot iniciar un tema nou. Participa en activitats col·lectives i hi fa aportacions.
-
Escolta tant si parlen infants com si ho fan adults. Té curiositat per saber què diuen els altres i valora les seves aportacions.
-
Després d’una escolta, pot reproduir algunes idees.
-
Escolta i comprèn narracions orals i multimèdia: contes, explicacions, poemes. Pot recordar alguna paraula o alguna idea poc o molt rellevant. Si és un conte, els personatges i part de l'acció. Si és una explicació, recorda alguna paraula o idea molt o poc destacada.
-
Recorda poemes, cançons o cantarelles memoritzades temps enrere.
-
Sap explicar contes coneguts i es fa entendre, tot i que el seu llenguatge és sintètic, amb predomini de noms i verbs.
Interactua amb el grup per aprendre i construir coneixements
-
Participa en els diàlegs de grup. Actituds en un diàleg:
-
Escolta abans d'intervenir.
-
Quan l’adult li ho demana, sap completar explicacions.
-
Recull aportacions de companys.
-
Sap contestar preguntes sobre la seva intervenció.
-
Pensa i reflexiona qualsevol acció que realitza
-
Quan se li demana, sap explicar l'acció que fa i per què la fa.
-
Abans ha pensat com dur-la a terme i sap rectificar, si cal.
Escriu a partir dels seus coneixements
-
Té voluntat d'escriure paraules que ha escoltat o ha vist. No tem els errors.
-
Quan escriu, prioritza la intenció de comunicar alguna cosa del seu interès.
-
Quan escriu, sap explicar perquè ho ha escrit.
-
Reconeix cançons, personatges o contes coneguts. N'escriu el nom o els dibuixa..
Els grafismes cada cop s´acosten més a l'escriptura
-
Inicia les tasques oralment, però passa progressivament a l'escrit, individualment o en petits grups.
-
Mostra capacitat narrativa en diferents àmbits de la seva vida i alterna imatge i escrit en les produccions.
-
Millora progressivament el grafisme, de manera que és comprensible per als lectors.
-
Quan es proporcionen estímuls, mostra capacitat creativa, que es manifesta en el llenguatge i el dibuix, i també en activitats corporals, musicals i artístiques.
A partir de les paraules conegudes, fa relacions so-grafia
-
Relaciona so- grafia, en els casos unívocs: una lletra un so.
-
A partir del seu nom, comprova que un so es pot escriure amb més d’una lletra (Júlia, Oriol), i que una lletra pot tenir dos sona (Carles, Francesc).
-
Prova de reproduir paraules conegudes.
-
Escriu o llegeix paraules que reconeix perquè formen part d'escrits memoritzats.
-
Reconeix la majoria de lletres, les associa a noms o a rètols de la classe.
-
Llegeix amb seguretat les lletres de poca dificultat, com t, d, p, m, f, l.
-
Llegeix lletrejant, però identifica paraules conegudes i les llegeix sense lletrejar.
-
A partir de lletres mòbils o bé amb el teclat de l’ordinador, s’adona del funcionament de les lletres per confegir paraules.
-
Comprova que, si canvia una lletra, en surten paraules diferents: pi, vi
-
S’adona que, a vegades, les lletres van de dues en dues: ss, rr. Comprova si algun nom de la classe té dígrafs.
-
S’introdueix a altres signes gràfics que formen part del text: punt, admiració, coma...
-
Descobreix l’emoció de l’escriptura: Lletres que cada infant “dibuixa” i que algú les pot llegir. Per això el diàleg amb l’adult és bàsic: Què hi volies escriure? Amb lletres del teu nom, què hi pots escriure...
Practica estratègies lectores
-
Comprova si hi ha algun dibuix que orienti el contingut de la lectura.
-
Observa la paraula i intenta recordar com es llegeix.
S’adona si és llarga o curta, i per quina lletra comença i acaba.
-
Descobreix si a casa o al carrer hi ha alguna paraula que pot llegir
-
Verbalitza alguns pensaments que la lectura li desperta (ara no ho entenc, em fa pensar en, per què diu que...?, estic llegint com un robot). També en relació a la lectura de paraules (per quina lletra comença? És curta o llarga? Com puc saber què diu?. (Metacognició).
-
Crea imatges mentals dels contes o les explicacions que escolta i les pot verbalitzar (visualitza).
-
Connecta les narracions o explicacions amb experiències de la seva vida.
-
Planteja preguntes a partir de les narracions o explicacions.
Demostra gust per la lectura
-
Mira llibres o vídeos per iniciativa pròpia i amb molt de gust. Regularment, va al racó de lectura o a la biblioteca per iniciativa pròpia.
-
Comparteix les seves lectures amb companys, o bé amb tot el grup
-
Participa col·lectivament en les activitats d’exploració de llibres.
-
Quan arriben llibres nous té il·lusió per llegir-ne
-
Aplica les normes de biblioteca i les sap explicar als companys.
-
Compara narracions conegudes o llegides amb material multimèdia
-
Sap explicar per què un conte li agrada o no.
-
Mostra un criteri propi per elegir llibres. Sap distingir entre llibres que li agraden més o menys