Relaciona so- grafia, en els casos unívocs: una lletra un so.

A partir del seu nom, comprova que un so es pot escriure amb més d’una lletra (Júlia, Oriol), i que una lletra pot tenir dos sona (Carles, Francesc).

Prova de reproduir paraules conegudes.

Escriu o llegeix paraules que reconeix perquè formen part d'escrits memoritzats.

Reconeix la majoria de lletres, les associa a noms o a rètols de la classe.

Llegeix amb seguretat les lletres de poca dificultat, com t, d, p, m, f, l. 

Llegeix lletrejant, però identifica paraules conegudes i les llegeix sense lletrejar.

A partir de lletres mòbils o bé amb el teclat de l’ordinador, s’adona del funcionament de les lletres per confegir paraules.

Comprova que, si canvia una lletra, en surten paraules diferents: pi, vi

S’adona que, a vegades, les lletres van de dues en dues: ss, rr. Comprova si algun nom de la classe té dígrafs.

S’introdueix a altres signes gràfics que formen part del text: punt, admiració, coma...

Descobreix l’emoció de l’escriptura: Lletres que cada  infant “dibuixa” i que algú les pot llegir. Per això el diàleg amb l’adult és bàsic: Què hi volies escriure? Amb lletres del teu nom, què hi pots escriure...