top of page

Avaluar per aprendre

Rúbrica de la competència lingüística per a 3 i 4 anys 

 

Àngels Prat i Pla

 

Castellano
 

Aquesta rúbrica planteja criteris per a poder avaluar els aspectes de la competència lingüística de l'alumnat. Aquests criteris es corresponen amb els presentats en la base d'orientació de la competència lingüística per a 3 i 4 anys, però en la rúbrica s'expliciten els diferents nivells de desenvolupament de la competència que pot adquirir l'alumnat.

 

De la mateixa manera que la base d'orientació, la rúbrica té tres apartats que es corresponen amb el desenvolupament del llenguatge oral, la lectura i la escritura.

La llengua oral, base del pensament i l'escriptura

Criteris de

realització

Criteris de resultats

Novell

Aprenent

Avançat

Expert

Participa en les converses en diferents contextos
(jugant, assemblees, psicomotricitat, grafismes, lectures de contes). 

Manifesta poc interès per les tasques del grup.

Comprèn instruccions breus quan l´adult es dirigeix personalment a ell.

Manifesta poc interès per participar, però segueix les tasques del grup.

 

Comprèn les instruccions breus dirigides a tota la classe.

Necessita l’estímul d’un adult per expressar-se.  Quan parla, li cal el reforç gestual i expressiu.

 

S’esforça per fer-se entendre. Supleix les mancances d’expressió amb gestualitat i expressió facial.

 

Participa del grup  i mostra interès per fer aportacions.

Participa activament en les tasques del grup. Mostra interès per fer-hi aportacions personals.

 

Comprèn instruccions amb un cert grau de complexitat (ex: fer tres accions seguides).

 

Participa en situacions de diàleg. Es fa entendre utilitzant tots els recursos de què disposa.

 

Comprèn les instruccions dels adults i els missatges, argumentacions i relats (de diferent complexitat).

Inicia el diàleg i hi aporta idees. Participa en converses productives en treballs de grup. 

Progressa en l'expressió oral 

Parla amb llenguatge telegràfic (bàsicament noms i verbs) però utilitza les formes del llenguatge infantil (mam..), regularitzacions morfològiques (morit, venit)  o confusions en alguns sons (mermell)

Parla amb llenguatge telegràfic però incorpora paraules d'ús habitual a classe al seu vocabulari.

Utilitza frases senzilles, i progressivament incorpora nou vocabulari així com connectors (per què, què...) encara que no sigui en el sentit gramatical adequat.

Ulititza frases senzilles, i incorpora nou vocabulari així com connectors (per què, què...)  en el sentit  gramatical adequat.

Parla, reflexiona i juga amb la lectura del codi escrit
Reconeix
l´escriptura en el seu entorn proper  i té interès a buscar escrits. Sap que escriure no és dibuixar. 

És als inicis del descobriment de l'escriptura. S'hi fixa si un adult li fa un comentari. 

Expressa emocions positives pel fet d'haver descobert l'escriptura.

Expressa emocions positives pel fet d'haver descobert l'escriptura i comença a mostrar interès a buscar escrits ell sol. 

 

Mostra molt d´interès a buscar escrits ell sol i demana què diuen.  Sap que escriure no és el mateix que dibuixar.

 

En activitats de recerca de textos escrits a la classe, segueix les explicacions. Identifica escrits si té ajuda

En activitats de recerca de textos escrits a la classe, identifica alguns escrits però n'erra d'altres. Treballa bé si  té suport del petit grup o de la mestra. 

En activitats de recerca de textos escrits a la classe, identifica els escrits en tots els casos.

 

Sap explicar com ho fa per reconèixer els escrits.

 

 

En activitats de recerca d’escrits a la classe, no té cap dificultat per indicar textos.

Sap explicar com ho fa per saber si és un dibuix, sanefa o text. Reconeix algunes lletres.

Classifica els noms de la classe en funció de les seves semblances i diferències.
Verbalitza els descobriments en la lectura dels noms.
Identifica el seu nom i el dels companys més pròxims.

Amb l'ajuda de la mestra, aprèn a observar les semblances i diferències entre els noms dels nens de l'aula i a agrupar-los seguint diversos criteris, (llargs i curts, els que comencen per la mateixa lletra...) . 

Amb l'ajuda de la mestra, observa les semblances i diferències entre els noms dels nens de l'aula i, sense ajuda els agrupa seguint diversos criteris (llargs i curts, els que comencen per la mateixa lletra....).

 

Mentre treballa sobre els noms de l'aula parla amb un predomini del llenguatge gestual (aquesta és així i aquesta també).

 

Identifica el seu nom  si té ajuda d'un adult. Identifica el dibuix (si l´ha fet ell) i la foto, però necessita ajuda per identificar el nom en objectes personals. 

 

Mentre treballa sobre els noms de l'aula parla amb un predomini del llenguatge gestual (aquesta és així i aquesta també) i ja mostra capacitat de comparar.

 

Identifica el seu nom, però si el compara amb altres el confon. Identifica el dibuix (si l'ha fet ell) i la foto. 

Escolta amb força atenció les orientacions de la mestra. Ha sabut resoldre i explicar oralment la majoria d'agrupacions de noms (llargs i curts, els que comencen per la mateixa lletra, lletres semblants i diferents...).

 

 

 

Mentre treballa sobre els noms de l'aula parla amb un predomini del llenguatge verbal. Sap explicar algunes formes

(és rodona, és llarga...).

 

Identifica uns quants noms i els sap relacionar amb la foto i el dibuix corresponent. 

 

Executa les orientacions de la mestra o la tableta sense errors. Explica com ha agrupat els noms. Ajuda als petits a fer la tasca.

 

Mentre treballa sobre els noms de l'aula parla amb un predomini del llenguatge verbal. Hi incorpora el nom d'algunes lletres (hi ha una p a tots dos..., recordo el dibuix sencer).

 

Identifica el seu nom i els noms dels companys més pròxims. Sap aparellar-los  amb el dibuix i la foto corresponent. Sap explicar com ho fa per trobar el seu nom escrit  i com el diferencia d´altres (reconeixement de lletres, la primera lletra, més curt o més llarg)

 

En la lectura d'un rètol pot endevinar què diu pel lloc on està situat o per recordar-lo d'altres dies. 

Utilitza estratègies lectores en textos breus (etiquetes, rètols, cançons, contes memoritzats...).

En lectura de textos es pot imagir què diu, o ho pot recordar d'altres vegades. 

En lectura de textos, pot endevinar què diu per record, per connectar amb esquemes previs, pel lloc on és, per comparar-lo amb altres rètols o per tempteig.

En lectura de textos, pot endevinar què diu per record, per connectar amb previs, per la situació, per inferència o deducció, per visualització, per memòria o per comparació amb algun altre. A més és capaç de plantejar preguntes  abans, durant i després de llegir.

Mira contes i llibres per iniciativa pròpia. Té un criteri personal per seleccionar els que més li interessen. 


Va a l'espai de la biblioteca si la mestra li demana. 

 

Va a l'espai de la biblioteca per iniciativa pròpia i hi fa estades breus. 
 

Sovint va a llegir per iniciativa pròpia.  
 

Va a llegir per iniciativa pròpia amb molta  freqüència. 
 

Tria un conte amb ajuda. Si el tria sol, li costa explicar per què.  

 

Tria un llibre de contes que ja l'hi havien explicat.

Mostra interès per alguna àrea (animals, vehicles, tecnologies...) i sap raonar la seva tria. 
 

Tria i mostra interès per diferents tipus de llibres, temes i gèneres. Sap raonar la seva tria i ho comparteix amb altres.
 

Escolta, comprèn i exposa oralment el contingut d'un text i el seu gènere (si és un conte, un poema, una cançó, una endevinalla...)

Reconeix, per les imatges, llibres que abans li han explicat.

Reconeix llibres, poemes o cançons ja coneguts per les imatges.

Amb ajuda pot explicar una part d'un text o una vivència personal. Empra noms i verbs. Es fixa més en detalls (algunes imatges, algun fragment) que en la globalitat del text. 

Mirant les imatges i sense ajuda pot explicar una part d'un text o una vivència personal. 

Reconeix si un llibre és de contes o de coneixements i ho sap explicar.  

Sap reproduir oralment el contingut d'un text oral o àudiovisual o recitar-lo de memòria (sigui narratiu, descriptiu o explicatiu.) que ja ha sentit altres vegades. Extreu les idees bàsiques i respecta la seqüència temporal. 

Reconeix si un llibre és de contes o de coneixements i ho sap explicar. Recorda petits textos ja memoritzats a classe. Sap trobar -per intuïció- el nom dels protagonistes. 

Sap reproduir oralment el contingut d´un text oral o àudiovisual i  recitar-lo de memòria (sigui narratiu, descriptiu o explicatiu.) encara que el senti per primera vegada. N'extreu les idees bàsiques i respecta la seqüència temporal  (sigui un conte, un poema, una cançó, una endevinalla...)

Parla, reflexiona i juga amb els grafismes i l'escriptura
Experimenta amb l'escriptura en diferents superfícies (tableta, sal, farina, sorra), espais (pati, psicomotricitat, aula) i estris (dit, pinzells, guixos, retoladors...).
Executa grafismes de tot tipus de formes imitant l'escriptura.
Escriu el seu nom i observa la manera d'interpretar-lo.
Relaciona alguns sons amb lletres.

Executa traços lliures o grafismes amb el cos, en situacions de joc dirigit o lliure, en espais grans.

Executa grafismes amb objectes (cotxes, animals...) o amb el dit en tot tipus d'espais (tauleta, sorra, farina...) però encara mou el braç des de l'espatlla i per això els fa linials, poc precisos i molt grans. 

Practica grafismes lliures o dirigits amb les formes més elementals (línia, guixot, grafismes indeterminats, línies ondulades...)

Practica grafismes lliures o dirigits amb línies trencades, rodones, rotacions en totes direccions (esquerra-dreta, dreta-esquerra).

Amb ajuda observa i juga amb les lletres del seu nom i el pot formar amb pals, pinces, lletres de colors....sempre i quan tingui un model davant.

Juga amb les lletres del seu nom i sense ajuda ni model el pot formar amb pals, pinces, lletres de colors....

Participa en activitats col·lectives d'escriptura.

Descobreix la diversitat de sons. 

 

Identifica la lletra i el so inicial del seu nom.

Descobreix la diversitat de sons. 

​

Relaciona un so amb una lletra.

Executa grafismes amb el dit (tauleta, sal, farina, sorra..). Distribueix els grafismes i no els concentra en un petit espai. No els fa massa grans ni massa petits. 

Practica grafismes lliures o dirigits amb tot tipus de formes, seguint la direcció dalt-baix, esquerra-dreta.

Executa grafismes amb el dit (tauleta, sal, farina, sorra...) i amb diversos estris i fa la pinça correctament (retolador, pinzell, pintures).

Practica grafismes lliures o dirigits amb tot tipus de formes, seguint la direcció dalt-baix, esquerra-dreta. Executa grafismes que imiten l'acte d'escriure.

Escriu bé el seu nom amb un model davant.

Escriu bé el seu nom  sense tenir cap model davant.

Descobreix la diversitat de sons.

 

Identifica algunes oclusives.  

Relaciona alguns sons amb lletres. Sap que hi ha diversitat de sons. 

Participa tímidament a localitzar objectes o espais que caldria retolar. La mestra escriu els rètols i l'alumne hi participa amb dibuixos. 

Participa discretament a localitzar objectes o espais per a retolar. La mestra els escriu i ell recorda on l'ha de col·locar.

Participa activament a cercar objectes per retolar. Recorda on han d'anar.

 

Sap explicar la utilitat de tenir rètols escrits. 

Participa activament a pensar què s'hauria de retolar. Copia el grafisme de la mestra i sap on l'ha de col·locar.

 

Sap explicar l'interès de retolar la classe.

L’aprenentatge de la lectura i escriptura requereix la pràctica d’activitats metacognitives: els infants fan, però sobretot pensen i verbalitzen les accions. Un grafisme deixa de ser un traç si, un cop l’ha fet pot explicar:
​
Què hi ha volgut escriure? En què s’ha fixat per fer-ho? Com ho ha fet per escriure?
​
Aquestes preguntes, amb les corresponents respostes, donen informacions valuosíssimes als mestres per saber les idees dels infants sobre l’aprenentatge de la llengua escrita.
L'objectiu d'aquest web és compartir recursos per avançar vers una avaluació formadora i gratificant
bottom of page