Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS
Avaluar per aprendre
La competència lingüística als 3 i 4 anys
Àngels Prat i Pla
L’etapa corresponent a 3 i 4 anys és de descobriment de la llengua escrita. S’hi presenten conjuntament la lectura, l’escriptura i la llengua oral, que és l’instrument que en fa possible l’aprenentatge. Les tres dimensions (lectura, escriptura i oralitat) són indestriables en una situació d’ensenyament-aprenentatge.
En aquesta etapa la funció del mestre és d’acompanyament, de suport, d’interpretació de les accions dels infants. Es proporcionen materials escrits de tot tipus, que tenen com a funció fer adonar del sentit que té tot allò que algú ha escrit. Al mateix temps es proposa la pràctica d’habilitats cognitives que, com la memòria, la comparació, la capacitat de deduir, el dubte i la seguretat, l’observació, entre altres, són els pilars que suportaran la lectura.
Un acompanyament bàsic en aquest camí cap a l’aprenentatge de la llengua escrita és la comunicació amb un mateix, amb el grup d’iguals i amb l’adult. Bona part de les propostes de descobriment (d’un text, un nom, un rètol) tenen lloc a partir del llenguatge oral. Se'n fa ús en moltes tasques de comunicació i de reflexió personal. Si un infant sap explicar com ho fa per identificar el seu nom, per reconèixer un conte, per recordar una cançó, és senyal que ha adquirit unes competències vàlides per a tot el procés d’aprenentatge. Si aquestes reflexions es fan en grup, la reflexió s´enriqueix i tots els infants en participen.
Com sempre, destaquem la funció de l’adult, que és qui interpreta el pensament de l’infant en les tasques quotidianes en els seus avanços, a vegades tan mínims, que només els pot valorar qui fa el seguiment dia a dia. Així si una nena ha de llegir una etiqueta a l’armari de les sabatilles i pensa que diu “sabatilles d’estar per casa”, haurà fet una feina increïble: sap que l’etiqueta es pot llegir i que el context és orientador i hi adjudica sentit. Ha fet un gran pas en lectura. En grafisme, es proporcionen unes orientacions que, a l’aula, s’hauran de completar o modificar perquè s’adequï al grup. L’infant, quan imita el traç dels adults, té intenció comunicativa, i així ho ha de rebre l’adult, com una provatura que, de mica en mica, anirà evolucionant per acostar-se al model.
Pel que fa a lectura, es proposen activitats destinades a esbrinar el sentit d’un escrit, és el que se’n diu lectura descendent, en què es prioritza el sentit per sobre el reconeixement de les lletres. Només en algun cas, especialment a través del nom de cadascú es fa atenció a les lletres, al reconeixement i so, que en edats posteriors s´anirà ampliant.
Les tasques escolars d’aquest període haurien de ser motivadores, emocionants, engrescadores, perquè les eines de treball que es donen han de servir perquè cada infant pugui avançar fins i tot sol. L’escola, el carrer, la casa són espais molt estimulants per aplicar estratègies practicades en grup. Els espais on es mouen es poden convertir en un gran centre escolar i alhora, l´escola s’ha de convertir en un mirall de la vida de la casa i el carrer.