Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS
Textos narratius i literaris. B.O.
Criteris de resultats
Criteris de realització
Planificació
Abans d´escriure ha dedicat temps a pensar idees, que poden partir d’imatges, paraules, vídeos, etc. Escriu en un full o en una pantalla els suggeriments per anar confegint una idea, que va prenent estructura de narració. D’aquests passos, en fa un esquema o esborrany, a partir de successives revisions, es converteix en una narració.
Adequació
Ha pensat quin ús volia fer de la narració: ús personal, explicació al grup o a una altra classe, llibre de narracions, vídeo, format PP. Procura que tant el text com la imatge com la música i els sons (si n'hi ha) tinguin en compte els possibles destinataris. També té en compte quin efecte vol produir (misteri, humor, aventura, por...).
Coherència
En les narracions, ordena els paràgrafs amb un sentit lògic, de manera que el lector es pugui immergir en els personatges, els escenaris, la història en si. L’ordre dels esdeveniments permet al lector seguir seqüència cronològica (estigui o no ordenada temporalment) i no es perd. Pot reconèixer quan ha passat un fet i com es va desenvolupant al llarg del temps. Facilita també la comprensió dels trets i problemes dels personatges.
Cohesió
En la narració, el lector sempre sap de quin personatges o escenaris es parla, tot i que l’autor evita repeticions innecessàries. Construeix frases complexes amb els connectors adequats.
Correcció lèxica i ortogràfica
Utilitza un vocabulari ampli, específic en relació a l’àrea de coneixement i amb recursos expressius diversos. Demostra originalitat i personalitat. Aplica les lleis que regeixen l’ortografia i la sintaxi i utilitza recursos per consultar dubtes i reparar errors.
Variació
L’autor busca originalitat, que es pot aconseguir per l’argument, la manera d’organitzar el text, per l’expressió, per la presentació, pel suport basem, etc.
Presentació
Aplica les normes de presentació tant per als textos manuscrits com per als escrits amb l’ordinador. Distribueix el text en el full de forma idònia (marges, espais a la capçalera del full i al final i entre paràgrafs...), tenint en compte la silueta corresponent al tipus de text. Inclou el seu nom, la data, i el títol. Finalment, cita les fonts emprades i inclou imatges sempre que sigui adient.
Revisió
Autoavalua la qualitat del text mentre s’escriu o al final de la tasca i prendre decisions per millorar-lo. Mentre s’escriu el text i al final, revisa la qualitat del text emprant diferents tècniques i estratègies (base d’orientació, rúbrica, lectura silenciosa, lectura d’un company...). Recull i aplica els consells de millora dels companys o del mestre i també proposa millores als altres. Al final enregistra en algun lloc (diari d’aprenentatge o portafolis, gravacions de veu, bloc personal...) els aspectes en els que s’ha avançat i els que encara requereixen millorar-los en el futur, així com possibles causes i solucions
Fonts emprades:
Rubrics for Regina Public Schools (Canadà), Rubric for evaluation of Poetry
Sanmartí, N., IES Badia del Vallès, Rúbrica d´avaluació de textos narratius
Sobre tipologies i gèneres
Consell Superior d´Avaluació del SE de Catalunya, (2007): Marc conceptual educació primària 2007
Departament d´Educació de Catalunya, Xarxa de CB, (2010): Orientacions per a la millora de la comprensió lectora i l’expressió escrita.
Departament d´Educació de Catalunya, Xarxa de CB, (2006-07): Anàlisi de resultats i orientacions per a la millora de l´expressió escrita Pendent revisar si s´han fet noves edicions
IAQSE, (2008-9): Avaluació de diagnòstic, pàg 17, tipologia textual. Conselleria d´Educació de les Illes Balears
INSTITUTO DE EVALUACIÓN (2009): Marco de la evaluación. Evaluación general de diagnóstico 2009, MEC. Pàgs. 74-75
PISA (2009): Assessment Framework. Key competencies in reading, mathematics and science. OECD.