Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS

Avaluar per aprendre
Les converses i les posades en comú possibiliten identificar idees de l’alumnat i promoure la seva regulació. Els alumnes plantegen preguntes i dubtes, expliquen què han fet i com ho interpreten, comparen les seves idees o maneres de fer amb les dels altres, etc.. Aquesta verbalització els possibilita reconèixer similituds i diferències entre el seu pensament, accions i sentiments i els d’altres, i prendre decisions per revisar-los, si cal.
Tanmateix, perquè una conversa o posada en comú possibiliti aquesta regulació s’han de donar algunes condicions:
-
En primer lloc, cal que es doni temps perquè tothom pugui pensar abans que algú parli. Els estudis demostren que, si es vol afavorir la regulació de tots els components del grup, es necessiten 10 segons de silenci entre el plantejament d’una pregunta i l’explicitació de la resposta. En cas contrari, molts alumnes no pensen què dirien i quan un company expressa el seu punt de vista, no poden comparar-lo amb el seu i, per tant, regular-lo. No és important que tothom parli, però sí que tothom pensi.
-
En segon lloc, cal plantejar bones preguntes i seleccionar bé les dels aprenents i a les que es dedicarà més temps. Han de ser de diferents tipus i que comportin comparar, comprovar, resumir..., i plantejades dient “què en penses sobre...?”, “per què penses...?”, “com penses que serà millor...?” o “què podria passar si...?”. No es poden centrar en preguntes com ara “què és?”, “com es diu?”, “què sabem?”... És important fer la conversa al voltant de poques però grans preguntes.
-
En tercer lloc, és important promoure que, quan es donin respostes, aquestes es basin en proves, observacions, experiències..., i no només en opinions personals. Això no implica que no es pugui imaginar o fer prediccions. La finalitat és que puguin contrastar els seus punts de vista amb dades i, d’aquesta manera, regular-los.
-
En quart lloc, cal demanar finalment que pensin individualment tres idees-clau que s’emporten, sentiments, noves preguntes... Aquest fet possibilita comparar les diferents percepcions i autoregular-les a partir de reconèixer que no tots ens emportem el mateix després de conversar.
Per saber-ne més



Com?
Converses o posades en comú