Tanmateix, perquè una conversa o posada en comú possibiliti aquesta regulació s’han de donar algunes condicions:

 

• En primer lloc, cal que es doni temps perquè tothom pugui pensar abans que algú parli. Els estudis demostren que, si es vol afavorir la regulació de tots els components del grup, es necessiten 10 segons de silenci entre el plantejament d’una pregunta i l’explicitació de la resposta. En cas contrari, molts alumnes no pensen què dirien i quan un company expressa el seu punt de vista, no poden comparar-lo amb el seu i, per tant, regular-lo. No és important que tothom parli, però sí que tothom pensi.

 

• En segon lloc, cal plantejar bones preguntes i seleccionar bé les dels aprenents i a les que es dedicarà més temps. Han de ser de diferents tipus i que comportin comparar, comprovar, resumir..., i plantejades dient “què en penses sobre...?”, “per què penses...?”,  “com penses que serà millor...?” o “què podria passar si...?”.  No es poden centrar en preguntes com ara “què és?”, “com es diu?”, “què sabem?”... És important fer la conversa al voltant de poques però grans preguntes.

​

​

​

 

​​

​

​

​

• En tercer lloc, és important promoure que, quan es donin respostes, aquestes es basin en proves, observacions, experiències..., i no només en opinions personals. Això no implica que no es pugui imaginar o fer prediccions. La finalitat és que puguin contrastar els seus punts de vista amb dades i, d’aquesta manera, regular-los.

 

• En quart lloc, cal demanar finalment que pensin individualment tres idees-clau que s’emporten, sentiments, noves preguntes... Aquest fet possibilita comparar les diferents percepcions i autoregular-les a partir de reconèixer que no tots ens emportem el mateix després de conversar.