Una xarxa sistèmica és un instrument ideat per Joan Bliss, que recull els diferents significats que hi ha darrera d’una expressió o dibuix. Quan els alumnes les utilitzen per analitzar les seves produccions, aquesta possibilita que pensin en què volien dir o fer o en la idea de fons, i que no es quedin només en les paraules, en aspectes parcials d’un dibuix o en el formalisme de l’algorisme aplicat. Per exemple, dos estudiants poden utilitzar la paraula ”partícula” en les seves explicacions sobre un fenomen com el de la dissolució del sucre en l'aigua, però mentre que per a un d’ells significa un tros de sucre visible, per a l’altre es tracta d’una partícula de nivell molecular. De la mateixa manera poden utilitzar paraules diverses –“cosa”, “material”, “substància”, “element”, ...-, per expressar la mateixa idea.

​