Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS

Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Avaluar per aprendre
És una representació gràfica de conceptes disposats en nodes, que s’organitzen de forma jerarquitzada (des del més general als més específics). Els conceptes es relacionen entre ells per mitjà de paraules d’enllaç, de manera que junt amb les dels nodes que uneixen es forma una frase. Per exemple: “Fenòmens causals (un node) es poden representar amb (paraules d’enllaç) llenguatge gràfic (un altre node)”.
Joseph D. Novack, pare dels mapes conceptuals, va explicitar els aspectes a tenir en compte per a la seva construcció (en podríem dir una Base d’Orientació), que s’han de construir i compartir amb els alumnes. Fer un bon mapa conceptual i útil requereix fer un aprenentatge previ i, per tant, temps. Els principals aspectes a tenir en compte en la seva elaboració i dels que es poden deduir criteris d’avaluació són:
jerarquia
Els conceptes -que es representen dins de rectangles- s’han de distribuir en nivells, des del més general al més concret o específic. Com més nivells hi ha, més ric és un mapa conceptual. En el darrer nivell sovint es situen exemples.
node
node
enllaç
enllaç
node
enllaç
node
node
relacions
Entre conceptes es dibuixa una línia, i s’escriuen paraules sobre ella que indiquen què caracteritza la seva relació. Si es llegeix el concepte inicial, les paraules de la relació i el concepte final, la frase construïda té sentit. Són millors les relacions que no es redueixen a ‘és’, ‘té’ o similars
ramificació
Des d’un concepte d’un nivell alt es poden establir diferents unions amb conceptes del nivell inferior (branques). Un bon mapa conceptual no és mai vertical -lineal- (de cada concepte surt només una relació), ni tampoc molt horitzontal (cas en el que d’un concepte surten moltes ramificacions).
enllaços creuats
Entre un concepte d’una branca i un d’una altra es pot establir una unió amb paraules que expliciten quina és la relació. Els millors mapes conceptuals són aquells que mostren aquests tipus d’enllaços.
Hi ha moltes maneres de representar un mateix conjunt de conceptes i totes vàlides. Cada alumne ha de poder trobar la manera de comunicar les seves idees i no té cap sentit donar el mapa ja dibuixat, amb buits perquè els alumnes els omplin de paraules, tots igual. Aquest seria un exercici purament memorístic i molt poc significatiu.
Exemples de mapes conceptuals i els seus usos: