Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS

Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Avaluar per aprendre
V de Gowin
La V de Gowin, també anomenat ‘Diagrama UVE’ o ‘V heurística’, és una eina que anima a l’alumnat a establir relacions entre aspectes conceptuals i metodològics al realitzar un tipus d’activitat (un treball experimental, resolució d‘un problema, lectura d’un text...). Estimula la metareflexió ja que per a elaborar-la cal interrelacionar les idees teòriques amb els procediments emprats i és idònia per avaluar la qualitat d’aquestes relacions.
Per exemple, sabent la dificultat que suposa aconseguir que l’alumnat connecti les observacions fetes a partir d’una pràctica experimental (o el procediments de resolució d’un problema) amb la teoria, la realització d’un diagrama com la V de Gowin, facilita aquesta connexió. A més, al ser un instrument gràfic, s’hi resumeixen totes les dades i idees en molt poc espai, cosa que afavoreix la seva regulació. Així, mentre que un informe de laboratori exigeix normalment escriure moltes pàgines, en una V de Gowin es resumeixen els aspectes clau en una sola pàgina.
En una V de Gowin es distingeixen quatre parts que s’omplen en aquest ordre:
pregunta / problema
aspectes conceptuals
aspectes metodològics
fenòmen / instruments / objectes
pregunta / problema
1
La part superior de la V, on es situa la pregunta central o problema.
2
fenòmen / instruments / objectes
El vèrtex de la V, on es situa el feno-men que s’estudia o els instruments o objectes utilitzats
3
aspectes metodològics
La part dreta recull els aspectes metodològics o pràctics (proce-diment, dades -experimentals o deduïdes d’un text-, taules i gràfics amb les dades trans-formades, conclusions experi-mentals o resultats...). Es comença a redactar per la part inferior (procediment).
4
La part esquerra correspon a la part conceptual o teòrica i es pot subdividir en diferents apartats (conceptes a activar, lleis o principis, teoria de referència, conclusió o explicació teòrica, valoracions...). Es comença a redactar per la part inferior, paral·lelament a l’explicitació del procediment.
aspectes conceptuals
No existeix un model de V de Gowin únic, i el seu disseny depèn de l’activitat realitzada i del seu objectiu.
Normalment la primera producció no és idònia i s’han d’anar regulant entre els companys o a partir d’una discussió en el marc del grup-classe. És interessant plantejar als alumnes per on cal començar la revisió i per on continuar-la. Per exemple, és interessant demanar quina és la part que avaluarien-regularien si només tinguessin temps per millorar un dels apartats (per exemple, avaluar si la pregunta és bona, investigable...), i després pensar en quina seria la segona part a revisar si tinguéssim temps per regular-ne dues, etc.
Exemples de V de Gowin produïdes per alumnes després de realitzar experiments: :