Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS
Libros de texto y currículum
Definición y visiones
El libro de texto es aquel libro que contiene los contenidos propios de la enseñanza escolar, con sugeren-cias de ejercicios y guía para el profesor.
El término a veces se usa ampliado a cualquier manual de apoyo a un curso.
Por tanto, el material o guía didáctica que elabora el profesorado es también un "libro de texto".
Aclaraciones y discusión
En teoría un libro de texto se relaciona con el currícu-lum "oficial", pero en la práctica responden a criterios de mercado, es decir, se adaptan a lo que el profesorado que lo compra cree que debe contener y proponer. Como el profesorado innovador no los compra, generalmente responden a un planteamiento tradicional de la enseñanza, tanto en la manera de seleccionar y plantear los contenidos como en el tipo de actividades de aprendizaje que se proponen.
Habitualmente concretan el currículum oficial a un nivel muy amplio, ya que se percibe que un libro de texto "delgado" tiene poco "contenido". En este sentido es interesante comprobar que el nuevo currículum de USA especifica cuáles son los saberes que no hay que evaluar.
En nuestro país, como hay libertad de edición, no hay ningún control sobre su calidad e idoneidad en relación al currículum oficial -más allá de la revisión de posibles errores en la definición o explicación de las ideas-.
Al ser un libro que va dirigido a una población amplia, normalmente no parten de contextualizar el conocimiento ni tienen en cuenta la diversidad de aptitudes y de intereses del alumnado.
Historia y justificación
El libro de texto tiene una larga tradición histórica, que parte con las primeras cartillas para enseñar latín. Después se convirtieron en las "enciclopedias" escolares que reco-gían informaciones y conceptos de diferentes disciplinas, especialmen-te en la educación primaria. Actualmente, a partir del desarrollo de Internet, hay en formato digital, pero en la mayoría de los casos no conllevan cambios sustanciales respecto a los que se hacen en papel.
Cada vez más los propios profesores están diseñando sus propios "libros de texto", que habitualmente llaman guías de trabajo. Pero muchas veces reproducen las maneras de plantear las preguntas, las informaciones y las actividades propias de los libros de texto tradicionales.