Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS
Disciplinas / Asignaturas / Materias
Definición y visiones
Una asignatura es una materia objeto de estudio en la escuela, que tiene un currículum específico fijado por la administración pero que el profesorado (y los libros de texto) reinterpretan. Las asigna-turas obligatorias son las que configuran el currículum que con-duce a la obtención de un deter-minado título.
Se relaciona habitualmente con alguna disciplina o rama del conocimiento, pero no necesa-riamente. Por ejemplo, la asignatura de matemáticas es a la vez una materia y una disciplina. La asignatura o materia de "Medio" en primaria o de Física y Química en Secundaria incluyen, cada una de ellas, diferentes disciplinas.
Aclaraciones y discusión
Las asignaturas del currículum y su agrupación responden más a criterios de tradición de cada país que no a criterios científicos. Por ejemplo, en muchos países la Geología se considera una rama de la Geografía, y la agrupación de asignaturas que imparte un mismo docente se hace entre matemáticas y física, y química y biología.
La caracterización actual, que responde a una organización tradi-cional de la universidad española, también es discutible dado que muchos licenciados lo son en carreras interdisciplinarias.
Otro aspecto muy discutible es la tradicional separación entre cien-cias y letras. Cualquier disciplina necesita de un buen conocimiento de los diferentes lenguajes para comunicar el conocimiento (expli-car, definir, argumentar...), y todo conocimiento tiene vertientes científicas y sociales.
Historia y justificación
En la antigua Grecia las asignaturas eran gramática, música y educación física, y en Roma, a partir del siglo II, escritura, lectura, cálculo y las leyes romanas.
En la Edad Media el currículum lo formaban las siete artes: el "trivium", que correspondía a la gramática, la dialéctica y la retórica, y el "quadrivium", integrado por la música, la aritmética, la geometría y la astronomía (hay que recordar que era para una minoría de la población).
Las asignaturas actuales del currí-culum escolar se fijaron a mediados del siglo XIX, cuando ya se habían empezado a desarrollar nuevos campos en la ciencia, que era necesario conocer en algunos oficios o trabajos, y las lenguas vernáculas fueron también las lenguas de la escuela.
Actualmente están surgiendo muchas más disciplinas que, a menudo, incluyen diferentes ramas de conocimiento como la ecología, la bioquímica, la geofísica, la tecno-logía alimentaria ...
La previsión es que en un futuro las asignaturas serán diferentes de las actuales, pero eso no quiere decir que los contenidos básicos de las diferentes disciplinas no se sigan aprendiendo.