Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS
Definición y visiones
"Capacidad de actuar eficazmente en situaciones diversas, complejas e imprevisibles. Se fundamenta en conocimientos pero no se limita a ellos "(Perrenoud, 1997) [1].
"Capacidad de responder a demandas complejas y realizar tareas diversas de forma adecuada. Supone una combinación de habilidades prácticas, conoci-mientos, motivación, valores éticos, actitudes, emociones y otros compo-nentes sociales y de compor-tamiento que se movilizan conjun-tamente para lograr una acción eficaz "(DeSeCo, 2002) [2].
[1] EURYDICE (2002). Las competencias clave.
[2] DeSeCo (Definition and Selection of Competentes).
Competencia
Aclaraciones y discusión
La competencia conlleva ser capaz de activar tipos de saberes diversos en actuaciones que no son iguales a las llevadas a cabo para desarro-llarla. Incluye siempre el cono-cimiento y, por tanto, no se puede asimilar a un "procedimiento". Es una capacidad compleja (no simple como saber hacer algo concreto), que implica transferir lo aprendido, de manera interrelacionada, a la actuación en problemas nuevos. Esta visión amplia hay que tenerla en cuenta al evaluar si una persona es competente.
Se discute que sea una demanda de formación avalada por los sectores económicos (OCDE), ya que los nuevos empleos piden personas con iniciativa, capaces de aprender continuamente, de afrontar la resolución de problemas nuevos, de trabajar con otros en red, etc. No es un término que provenga del campo de las ciencias de la educación, aunque es un objetivo educativo que se ha defendido desde hace mucho tiempo.
Historia y justificación
El concepto actual de competencia nace del documento [1] elaborado en 1994 a petición de la UNESCO por una comisión presidida por J. Delors, en el que se habla de los "cuatro pilares de la educación" -aprender a conocer, aprender a hacer, aprender a convivir y aprender a ser-.
El término se había utilizado antes en formación profesional, para caracterizar capacidades muy específicas y simples. La visión actual de competencia ha sido desarrollada principalmente por la UE (Eurydice) y la OCDE (PISA). Países como USA y GB no lo utilizan explícitamente al definir sus currí-culms, pero sí Canadá (que tiene uno de los más interesantes) y la mayoría de países europeos y latinoamericanos.
[1] DELORS; J. (cdr.) (1996). Educació: hi ha un tresor amagat a dins. Barcelona: Ed. UNESCO.