Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS
Avaluar per aprendre
Model per explicar i interpretar sistemes geològics
Seqüenciació al llarg de l’escolaritat bàsica
Conxita Màrquez
Neus Sanmartí
En relació al model en els diferents cicles s’aprofundeix en:
1r estadi
-
Els alumnes aprenen a observar el cel: la Lluna, que es veu de dia i de nit i que canvia de forma lentament dia rere dia; les estrelles, que es veuen a la nit i són moltes però unes brillen més que d'altres; i el Sol que es veu de dia, ens proporciona escalfor i no el podem mirar directament.
-
Pel que fa a les roques, observen que els seus fragments poden tenir colors, grandàries i formes diferents, que es pot actuar sobre elles a partir de modelar (argila), trencar si són fràgils (mica, sal) o ratllar (guix), i que també es poden utilitzar per diferents usos, com per dibuixar (grafit), construir edificis, etc.
2n estadi
-
A més d’aprofundir en allò que poden haver treballat a l'Educació Infantil, comproven, observant el cel, que a la nit la Lluna i les estrelles es mouen lentament i que, la primera, cada 4 setmanes torna a tenir la mateixa forma. També verifiquen que hi ha moltes estrelles i són diferents en brillantor i color. I, a més, que el Sol, que és l’estrella més propera i que no sempre surt des del mateix lloc, el veiem com si canviés de posició al llarg del dia, fet que dóna lloc a ombres de diferent llargada. Relacionen la posició del Sol amb les diferents parts del dia i comencen a representar la posició relativa entre el Sol, la Terra i la Lluna, i a diferenciar entre els astres que produeixen llum i aquells que la reflecteixen.
-
Pel que fa als canvis geològics, distingeixen entre un relleu pla, una vall, una muntanya..., i aprenen que aquests relleus també es donen al fons del mar. Distingeixen entre com era aquest relleu abans del canvi i com és ara, a partir de fenòmens geològics propers que poden observar, per exemple, quan hi ha una inundació al pati, una riuada, un terratrèmol... i aleshores es comencen a preguntar sobre possibles agents que fan que l’impacte sigui més gran o més petit.
-
També es comencen a imaginar com pot ser la Terra per dins i com és possible que surti aigua d’una font.
3r estadi
-
Ja són capaços d’explicar el dia i la nit per la rotació de la Terra al voltant del seu eix (cada 24 h). Sabem que el Sol és també una estrella, que produeix llum i que la veiem més gran perquè està a prop de la Terra, però que és més petita que d’altres estrelles. Els telescopis ens permeten veure astres ben llunyans ja que augmenta la seva aparença. El moviment del Sol ens possibilita orientar-nos en l’espai, diferenciant entre el nord i el sud, i l’est i l’oest. També ens podem orientar fent servir una brúixola i en el nostre hemisferi, localitzant el nord per l’estrella Polar o observant les ombres degudes al Sol.
-
També s’aprèn que la superfície de la Terra canvia degut, en part, a agents externs, com el vent, els corrents d’aigua, el gel, les onades, els éssers vius..., ja que trenquen els materials, els arrosseguen i els depositen en llocs diferents dels inicials formant les roques sedimentàries. Aquests canvis poden ser sobtats (una riuada) o molt lents (erosió d’una muntanya), i poden tenir diferents impactes en el medi. En especial, l’aigua té un paper important en el modelatge del paisatge en les diferents fases del seu cicle i el Sol és la principal font d’energia que fa que es produeixin aquests canvis.
-
D’altra banda, aprenen que el sòl està constituït de roques meteoritzades (esmicolades), de restes de plantes i d’animals, i que també conté animals vius.
-
A aquest nivell es treballen els minerals -substàncies pures sòlides cristal·litzades-, identificant especialment el color de la seva ratlla, la duresa i la forma del cristall, propietats que condicionen els seus usos.
4rt estadi
-
Seran capaços de descriure l’estructura del Sistema Solar i els moviments dels astres que el conformen, i d’explicar els eclipsis i les estacions per aquests moviments. Amb el telescopi poden observar que, a més de la Terra, hi ha altres planetes que tenen satèl·lits (com Júpiter), els cràters de la Lluna i les taques del Sol.
-
També aprenen sobre l’origen i la història de la Terra, i observant els fòssils prenen consciència dels canvis a la Terra i de la magnitud del temps geològic.
-
Aprenen sobre l'estructura interna de la Terra, i que la capa més superficial conté molta aigua (la hidrosfera) i és el lloc on viuen el éssers vius (la biosfera). Per tal d'explicar com es produeixen els volcans i els terratrèmols, ens caldrà fer una primera aproximació a com és l’escorça de la Terra i com es mouen les plaques que la formen, així com que allò que genera aquests canvis és l’energia interna de la Terra en forma de calor. El magma d’una erupció volcànica pot refredar-se a l’interior o a l’exterior de la Terra, donant lloc a diferents tipus de roques ígnies. Tant aquestes roques com les sedimentàries, sotmeses a canvis de pressió i temperatura, es transformen en roques metamòrfiques. Tots aquests canvis constitueixen el cicle de les roques en el qual la quantitat de material és la mateixa (es conserva).