Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS
Dimensión metodológica de la competencia científica
Ideas clave
Teresa Pigrau
Neus Sanmartí
La dimensión metodológica de la competencia científica hace referencia al aprendizaje de las diferentes capacidades que el alumnado debería desarrollar para hacer ciencia y para aprender sobre la ciencia.
Actualmente se está consolidando el concepto de indagación para referirnos a aprendizajes relacionados con esta dimensión. Por indagación se entiende cualquier proceso que tiene como objetivo la construcción de modelos teóricos y resolver dudas o solucionar problemas, a partir de buscar datos y evidencias que posibiliten poner a prueba las ideas iniciales, reconstruirlas y hacerlas crecer.
Conlleva el aprendizaje por parte del alumnado de capacidades cognitivas y técnicas relacionadas con comprender y ser capaces de aplicar los métodos utilizados por la ciencia para dar respuesta a las preguntas que se van generando. Aunque estas capacidades están bastante bien consensuadas, en un proceso de investigación no hay un orden predeterminado en su aplicación, ni una metodología científica única.
El aprendizaje de las ciencias siempre necesita de un trabajo experimental que posibilite la recogida de pruebas o evidencias. Sin experimentación no se puede decir que se haga ciencia en el aula ni, por tanto, que se aprenda ciencias. Pero esta experimentación, para que sea fructífera para construir conocimiento científico, será necesario que esté bien conectada con la teoría que la fundamenta.
Indagar conlleva interrelacionar el mundo de las ideas y el mundo de las observaciones, y regular que haya coherencia entre unas y otras con el objetivo de construir modelos teóricos que permitan predecir o explicar nuevos hechos.
Haz clilc para acceder al artículo:
La regulación se hace a partir de contrastar las ideas y las observaciones, expresándolas utilizando lenguajes y modos comunicativos diversos. Hay que recordar que las personas científicas generan teorías y las van mejorando teniendo en cuenta tanto las pruebas recogidas a partir del trabajo experimental como los debates entre iguales en congresos y otros encuentros, así como de la escritura y lectura de artículos.
En el siguiente cuadro se recogen las principales características de un proceso de indagación. Como se puede observar este proceso no es lineal y los caminos pueden ser diversos. Algunas veces se parte de la observación y otras de la teoría, pero ésta es un referente imprescindible en cualquiera de las fases ya que están todas interconectadas.
