top of page

Avaluar per aprendre

 

Model per interpretar sistemes materials

Aprofundiment en les idees bàsiques i en les “bones” preguntes

 

Teresa Pigrau

Neus Sanmartí

 

A la naturalesa trobem un gran nombre de materials que tenen propietats molt diverses i que canvien a l’exercir diferents accions. En aquest apartat es fa un breu resum de:

 

 

  • les idees bàsiques a treballar per explicar aquestes propietats i canvis

 

  • les idees habituals de l’alumnat a revisar

 

  • possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció de les idees al voltant del model "matèria"

Castellano
 
Material i propietats
Els materials tenen propietats intensives i extensives
No cal encara diferenciar entre material i matèria
Definim que és una substància
Els conceptes els construïm realitzant accions sobre els materials

En tot material es poden observar i identificar dos grans tipus de propietats:

​

  • Propietats característiques o intensives que depenen del material però no de la seva quantitat (cada substància pura les té diferents d’altres i la caracteritzen). Aquestes propietats es mantenen quan el trenquem, l’esmicolem, fem barreges...: gust, color, olor, densitat, duresa, mal·leabilitat, solubilitat, conductivitat del calor o elèctrica, reactivitat química,  grau d’acidesa, estat a una temperatura determinada...

​

  • Propietats no característiques o extensives que no depenen del material però sí de la quantitat de matèria: massa i volum (dos materials diferents poden tenir la mateixa massa o volum i un mateix material pot tenir diferent massa i volum).

​

En aquestes edats no cal entrar en diferenciar entre material i matèria. Es diu que l’Univers està constituït de matèria i energia, i s’oposa la idea de matèria a la “d’esperit” (una de les dificultats dels alumnes -i històriques- és reconèixer que la llum i la ‘calor’ no són matèria sinó formes diferents de manifestar-se l’energia, tot i que en sentit estricte l’energia està formada per fotons -un tipus de partícules-).

​

També cal tenir en compte que sovint s’utilitza la paraula substància com a sinònim de material. Considerem que seria preferible utilitzar el concepte de substància per als materials purs, mentre que material seria un terme més ampli, ja que inclouria les substàncies i les mescles.

​

El concepte de matèria i les seves propietats es va construint a partir de l’aplicació d’accions sobre els materials: trencar, esmicolar, ratllar, vessar, transferir, bufar, aspirar, barrejar, escalfar, atreure amb un imant... Si costa de ratllar diem que és dur, si li podem donar forma sense que es trenqui diem que és mal·leable, si se’n va al fons de l’aigua d’un got és que és més dens que l’aigua, si es ‘trenca’ amb l’aigua és soluble i la mescla queda transparent, si ‘pica’ a la llegua és àcid...

  • Preguntes que promoguin descriure els materials:

 

Com és ...? Quines sensacions tens (què es nota) al fer una acció? Què comprovem al fer sevir un instrument? Què passa a l’apropar un imant al ferro? I a la fusta? Com notem que hi ha aire al nostre voltant? La llum és matèria, pesa? I la calor? I l’aire? I l’aigua? …. Quina diferència hi ha entre un cristall i un vidre? El ferro és gris o està pintat de gris?

​

  • Preguntes per identificar materials per les seves propietats:

 

Com saber si és ferro o alumini? Si té una determinada olor, gust, color..., podem saber quin material és? Si té una determinada forma, grandària.., podem saber quin material és? Té la mateixa densitat l’aigua que l’oli? Com ho podem saber? Sura o no en aigua? Es dissol o no...? Com podem diferenciar la sal i el sucre, sense provar-los? Quines propietats de l’aigua la fan tan útil per rentar? Per què utilitzem cables de coure perquè circuli el corrent elèctric i no fils de plàstic? Tots els sòls són igualment permeables (filtren l’aigua)? Com ho podríem comprovar?

 

  • Preguntes per agrupar materials:

 

Aquest i aquest altre material tenen el mateix ... (propietat)? Com ho podem saber? Entre diferents materials, quin és el que és més ... (propietat)? Com ho podem comprovar? En què s’assemblen el ferro i la fusta, l’aigua i l’oli, els diferents tipus de plàstic...? En què es diferencien? L’aigua, el gel i el vapor són el mateix material (substància) o són diferents? Com ho podem saber?

Material/
 Objecte
Els objectes estan fets de materials
Les propietats intensives dels materials condicionen les propietats extensives dels objectes que formen 
​
Els materials es poden presentar en formes diverses
Es pot canviar la forma sense canviar la massa i el volum

Tots els objectes estan fets a partir de materials. Un objecte pot estar fet de diversos materials.

​

Un objecte ve determinat per les seves propietats extensives (massa, volum), mentre que un material per les intensives. Els objectes els podem construir gràcies a les propietats intensives dels materials. Pensem, per exemple, en les propietats del material que ens permeten fabricar un ganivet de ferro i per què no fem ganivets de fusta o de vidre.

​

Els objectes es poden comptar fàcilment (són discontinus), mentre que els materials els observem com un continu. L’objecte ‘gotes d’aigua’ és observat discontínuament, mentre que el material aigua el veiem com un continu.

​

Als alumnes els costa identificar materials idèntics presentats en formes diferents, per exemple, en pols o compacte.

 

També els costa diferenciar entre forma i volum i reconèixer que la massa o el volum poden ser iguals malgrat canviar la forma.

  • Preguntes per diferenciar els objectes dels materials:

 

De quins materials està fet un objecte (joguines, objectes d’ús a l’escola, roba, una bicicleta...)? Quins materials hi ha en un envàs (per exemple, una ampolla de cava –vidre, suro, filferro, paper etiqueta-) Quan es porta a reciclar, s’han de tirar aquests materials als mateixos contenidors?

​

  • Preguntes sobre els usos dels materials: 

​

Quin material és el que ens pot anar més bé per fer...? Per què utilitzem vidres per les finestres, ...? Quins objectes diferents es poden fer amb fusta, ferro, plàstic, ‘goma’...? Quines propietats té la fusta, el ferro, el plàstic, la ‘goma’... que les fan tan útils per fabricar aquest objecte? Ens podem imaginar un ganivet de plastilina, una sabata de ‘pedra’...? Per què els plàstics són uns materials tan útils? Quines propietats els fan útils i quines no?

Sòlids, líquids i gasos
La majoria de materials són difícilment classificables en tres estats de la matèria
Les partícules en els materials poden estar ordenades o desordenades
Els sòlids es poden trencar, els líquis vessar i els gassos aspirar

Tradicionalment els materials es classifiquen en aquests estats tot i que també podem parlar de plasma com un quart estat de la matèria (a molt alta temperatura). Tot i així, la majoria dels materials són difícilment classificables segons aquests estats. Per exemple, parlem de cristall líquid i utilitzem molts gels (flams, gelatina, detergents...), que no es poden identificar ni com a sòlids ni com a líquids.

​

Sense deixar de banda aquesta classificació, segurament interessa ‘jugar’ també amb la idea de materials ordenats i desordenats. Els que en diem ordenats, que són els cristalls, els podem imaginar formats per partícules situades en un cert ordre, mentre que en els que en diem desordenats –els sòlids amorfs, els líquids i els gasos-, les partícules es distribueixen més a l’atzar. Alguns materials estan entre l’ordre i el desordre i per això parlem, per exemple, de cristalls líquids –utilitzats a les pantalles de televisors LCD (Liquid Cristal Display)-.

​

Diferents accions ajuden a construir  els conceptes associats als diferents estats. Per exemple, en relació a l’estat sòlid: agafar, trencar, esmicolar, trossejar...; vessar i transferir per als líquids; els gasos són els més difícils de conceptualitzar per a l’alumnat ja que com que no es veuen, creuen que no hi són o que no tenen massa (no pesen) i no són ‘matèria’. Bufar i aspirar són les accions que més ajuden a la construcció del concepte i a imaginar l’estructura, així com també la idea que s’expandeixen (un perfum el notem des d’una part de l’habitació a una altra) i que es poden comprimir.

  • Algunes preguntes que ajuden a construir aquests conceptes podrien ser:

 

Tots els líquids es comporten igual? I els sòlids? I els gasos? En què s’assemblen i es diferencien? Un tros de carn és sòlid o líquid? I un flam? En què em fixo per decidir-ho?

​

Com podem obtenir un cristall? Com podem fer que sigui més gran? Quan es trenca un vidre, quines formes tenen els trossos? I quan es trenca un cristall? Al vidre li podem donar qualsevol forma? I a un cristall de sal li podem canviar la forma de cub? Com? Seran iguals les formes dels cristalls de substàncies diferents? Podem identificar una substància que cristal·litza per la forma dels seus cristalls? Com ens imaginem una substància per dins si és un cristall o si és amorfa (sense forma definida)? Com serà la distribució de les partícules en cada cas? Estaran igualment ordenades?

 

​

Exemple d’explicació d’un nen de 4t de primària

(Escola “La Mar Bella”, Barcelona)

Exemple
Mescles i substàncies pures

Els materials poden estar formats per un sol tipus de substància o per vàries. Una substància és tota porció de matèria que comparteix determinades propietats característiques. Normalment l’anomenem “pura” per distingir-la de les mescles. Una substància pot ser un element o un compost, segons estigui formada per un sol tipus d’àtoms o diversos. La figura següent representa una manera de classificar els materials segons la seva constitució.

​

Material
mescles
substàncies pures
heterogènies
homogènies
(solucions)
elements
compostos
metalls
no metalls
Una solució és una mescla homogènia

Una solució (o dissolució) no sòlida és sempre transparent encara que sigui acolorida, mentre que una mescla heterogènia o un col·loide és opaca i no possibilita veure objectes a través d’ella. L’aire és una solució de gasos i és transparent, mentre que la boira és suspensció col·loidal d’aire i gotes molt petites d’aigua i no és transparent.

 

Una altra manera de classificar els materials es recull en aquest segon esquema (en funció dels procediments per serparar-los).

Material
heterogeni
suspensions
emulsions
altres
homogeni
solucions
substàncies pures
elements
compostos
metalls
no metalls
Els components d'una mescla heterogènia s'observen a ell nu
Els components d'una mescla es poden separar utilitzant mètodes físics
Els elements que formen un compost es poden separar per mètodes químics
Canvis
En un canvi físic es conserven les substàncies i, per tant, les partícules que les formen

Els tipus de materials es poden diferenciar en funció de les accions a fer per obtenir-los. Els nivells representats en el gràfic també ens donen un criteri per seqüenciar el seu aprenentatge. En el primer nivell es poden classificar els materials en homogenis i heterogenis només observant a ull nu. Per al segon, cal efectuar canvis de tipus físic (si les interaccions entre les substàncies que el formen són febles) com, per exemple, filtrar, decantar, destil·lar, fer una cromatografia..., i per al tercer calen canvis químics (interaccions fortes) com, per exemple, escalfant fortament o fent una electròlisi.

 

Els dos tipus d’accions associats als conceptes –ajuntar i separar- són necessaris per construir els conceptes. Per exemple, ajuntem substàncies i es formen mescles, o bé tenim mescles i filtrem, decantem, destil·lem, fem una cromatografia, imantem... i obtenim substàncies pures.

​

Als alumnes els costa diferenciar entre una solució i un compost, perquè en els dos casos s’observa com si fos una sola substància. Les diferències bàsiques són que en el cas de les solucions, les substàncies que la formen interaccionen de forma feble i es poden barrejar en diferents proporcions, mentre que en un compost els elements que el formen interaccionen de manera forta i la composició és constant.

Quan un sistema material canvia, les substàncies finals tenen propietats diferents de les inicials. En tot canvi, la massa es conserva. Els canvis es produeixen a l’exercir accions sobre els materials –donar un cop i trencar o esmicolar, interaccionar amb l’aigua, l’aire o altres materials), escalfar (gràcies al Sol o a qualsevol altre font de calor) o fer passar el corrent elèctric,...–. Poden ser més ràpids o més lents i hi ha factors que els poden accelerar.

​

Tradicionalment, s’anomenen com a físics o febles aquells que es caracteritzen perquè la substància és la mateixa a l’inici que al final del canvi, tot i que la podem observar com a diferent. És el cas, per exemple, dels canvis d’estat: el gel, l’aigua líquida i el vapor són el mateix material: aigua, i es pot passar d’un estat a l’altre transferint energia en un sentit o en un altre. Cada pas entre estat rep un nom i tots ells són reversibles.

​

Altres canvis físics o febles interessants per ser estudiats són la dilatació, la difusió i la dissolució.

​

Quan s’expliquen, és interessant parlar de la conservació del material i dels canvis en l’estructura (que impliquen la conservació de les partícules). Per exemple, un material es dilata perquè les partícules es separen (es mouen més ràpidament) i, per tant ocupen més espai (volum), però no perquè les partícules es dilatin. 

​

Els nens i les nenes, des de molt petits, poden començar a construir una representació de la conservació de la matèria en els canvis.

​

  • Algunes preguntes que ajuden a construir aquests conceptes podrien ser:

​

Com podem saber si un material està format per una sola substància o moltes? I l’aigua de l’aixeta? I l’aire? Una roca és una substància pura o una mescla? Com ho podem saber? De què estan fets els ‘aires’ no transparents: boira, fum... ? Tots els ‘aires’ i totes les aigües són iguals? Què hi ha a l’aigua del mar, a l’aigua amb gas...? Hi ha aigües netes i brutes? I aires? Com s’embruten l’aigua o  l’aire? Per què és important que l’aigua i/o l’aire sigui net? Per què no és bo respirar aire d’un cigarret? Què hi ha en un detergent comercial? On van a parar els seus components quan els mesclem amb l’aigua? Es dissolen en l’aigua? És fàcil separar les substàncies que formen part d’un detergent una vegada barrejades amb l’aigua?

​

Com podem diferenciar entre una solució i una mescla (heterogènia)? Ho podem veure a ull nu si és una cosa o una altra? Podem tenir solucions sòlides (aliatges)? I de gasos (aire)?  El paper es dissol en l’aigua? I la farina? Com podem saber si un material és una substància pura o no comprovant el seu punt de fusió? Com podem separar els ingredients del Cola Cao?

​

Com podríem separar llimadures de ferro barrejades amb farina? I sal i farina, sorra i aigua, oli i aigua? O obtenir sal de l’aigua de mar i alcohol del vi? Podríem separar la sal de l’aigua filtrant? Per depurar l’aigua, quines tècniques podem utilitzar?  I si volguéssim tenir aigua potable, què més s’hauria de fer i comprovar? Per què? Què i com hem de separar tot allò que tirem a les escombraries? Per què cal fer-ho? Què fer amb un objecte que és de plàstic i cartró? O de...? Què serà més fàcil de reciclar, un envàs de llet de plàstic o un envàs “Tetra brik”? Per què?

 

​

  • Preguntes que poden ajudar a construir aquests conceptes són:

 

Què penses que passarà al mesclar farina, sucre, sal... amb aigua, oli, alcohol...? Com expliquem que no en tots els casos observem el mateix? A la barreja continua havent-hi les substàncies que hem mesclat? Com es podria saber? Com s’embruta l’aigua? Què canvia a l’embrutar-la? Per què no hem de tirar l’oli per l’aigüera?

​

Com canvia un material a l’escalfar-lo? El podem tornar a tenir igual que a l’inici al refredar-lo? Què passa amb la temperatura mentre una substància pura es fon? I amb un vidre? Com és que a vegades s’entelen els vidres?

​

Com és que una pilota està més “inflada” quan la deixem al Sol? Com funciona un termòmetre d’alcohol? Com és que a l’estiu ens costa més posar o treure un anell que a l’hivern?

​

Com és que notem un perfum lluny del lloc on està l’ampolla oberta?

Exemples de dues representacions d’alumnes de 7 anys sobre el canvi de l’aigua a l’evaporar-se en els qual es pot comprovar com ja tenen una primera idea de conservació. Aquests alumnes havien fet tot un procés d’imaginar-se la matèria per dins de manera discontínua

(Mestre: Andrés Acher)

Exemple
En un canvi químic les substàncies finals són diferents de les inicials i, per tant, les partícules també són diferents ja que es reordenen els àtoms que les formen

Els canvis químics o forts són els que es caracteritzen perquè les substàncies inicials (reactius) són diferents a les que s’obtenen al final del canvi (productes). Pot canviar el color, la densitat, el punt de fusió... Quan cremem fusta, a l’inici teníem cel·lulosa, lignina... i oxigen, i al final tenim altres materials (aigua, diòxid de carboni i cendres). La majoria dels canvis químics no són reversibles, com és el cas de la combustió de la fusta. Un exemple contrari és el del sulfat de coure que és de color blanc i quan reacciona amb l’aigua és de color blau (sulfat de coure pentahidratat). Reconeixem que ha tingut lloc un canvi químic perquè ha canviat el color. Si l’escalfem, en aquest cas tornem a tenir el sulfat de coure inicial (de color blanc).

​

En els canvis anterios la massa també es conserva. És a dir, la massa dels reactius es igual a la dels productes. Al cremar fusta, tot i que sembla que “es perd” matèria, si peséssim l’aigua, el diòxid de carboni i les cendres, obtindríem la mateixa massa que sumant la fusta i l’oxigen inicials.

​

Per explicar un canvi químic o fort no és suficient parlar de ‘partícules’, cal un subnivell més: les partícules són molècules formades per àtoms. Els àtoms són els mateixos abans i després del canvi, però les molècules són diferents, ja que els àtoms es reorganitzen, combinant-se de manera diferent a l’inicial.

Com expliquem el canvi que observem en cremar magnesi?

Cremant magnesi

(canvi químic)

Dibuix d’un alumne de 6è de per explicar aquest canvi

(Escola Coves d’en Cimany ):

Exemple
Cicle d'un material
En els cicles de materials la matèria es conserva i l'energia, normalment, es degrada
​

Podem ‘seguir la pista’ a un material, des de com el trobem a la natura (i encara podríem anar més enrere, per tal d'estudiar-ne els canvis geològics o biològics), com l’anem transformant per diferents usos, com el deixem d’utilitzar i com torna a formar part de la ‘natura’ (cicle del material). Sempre que hi ha un canvi, implica que hi ha una transferència d’energia. L’energia de l’univers es conserva -sempre és la mateixa-, però quan un material canvia l’energia del producte final és de menor qualitat (se n’ha perdut en forma de calor o, el que és el mateix, s’ha degradat). Una excepció molt important és la fotosíntesi. En aquest canvi, un dels productes que s’obtenen -els glúcids- emmagatzemen l’energia del Sol.

​

Els alumnes poden començar a pensar des de petits d’on ve un material que utilitzem i on va. Poc a poc poden anar construint cadenes de transformació, des de la matèria primera als diferents objectes que utilitzen, i reconèixer com un material va canviant per arribar a tancar el cicle. Exemples de cicles que es poden treballar són el de l’aigua, el paper, el cotó, alguna roca, un aliment... És important reconèixer que la matèria es conserva (l’aigua, l’oxigen...), però que per tancar el cicle en la majoria dels canvis cal transferir energia que es va degradant. Per tant, el problema no és poder tornar a disposar d’un material, sinó l’energia que es necessita per obtenir-lo.

 

​

Clica sobre els títols per accedir als  articles sobre el cicle de l'aigua:

​

Márquez, C., & Bach, J. (2007). Una propuesta de análisis de las representaciones de los alumnos sobre el ciclo del agua. Enseñanza de Las Ciencias de La Tierra, 15(3), 280–286.

​

Márquez, C. (2005). Treballar el cicle de aigua des de la perspectiva dels models explicatius. Perspectiva Escolar, 292, 26–34.

Clica sobre el títol per accedir a un article sobre el cicle del paper:

​

Castelltort, A., & Sanmartí, N. (2006). El cicle del paper: una proposta didàctica per aproximar-nos a la comprensió del problema dels residus. Ciències, 4, 2–6.

  • Exemples de preguntes que ajuden a construir aquests conceptes poden ser:

​

Es podria fer foc sense aire? Què hi ha a l’aire que el fa tan important? Es pot cremar alguna cosa (una espelma) si no hi ha aire? Com apagar un incendi? Per què? Sabent què es necessita perquè es produeixi un incendi –materials combustibles, oxigen i temperatures altes-, com actuar si se’n produís un a l’escola?

 

Què fa l’aire quan entra al nostre cos? Amb què reacciona? Quins productes s’obtenen? Quina diferència hi ha entre l’aire inspirat i l’expirat? Com ho podem saber?  Per què són diferents? Com va canviant el pa quan entra al nostre cos? Com transformar la llet en iogurt? Com és que el iogurt té un gust diferent al de la llet? Com és que si posem una planta en un armari, es torna de color grogós i finalment mor? Què li entra a una planta per fabricar el seu aliment i què li surt? Què fem i què afegim als sòls perquè siguin més adequats per cultivar-hi plantes? Si el sòl és molt àcid, que es pot fer?

 

Per què es rovella el ferro? Com és que cobrim el ferro amb pintura de mini? Al ferro rovellat també l’atreu un imant? Per què? Què creus que es necessita per fer focs artificials? Com expliquem el canvi que observem al cremar magnesi? Com obtenir focs de colors diferents? Quines precaucions cal tenir per tal que no es produeixin accidents al manipular petards?  Com expliquem que si les tenim en compte no ens fem mal? Al posar una pastilla efervescent a l’aigua surt un gas, com puc saber si s’ha dissolt o s’ha produït un canvi químic? En què ens podem fixar?

  • Exemples de preguntes que ajuden a construir aquests conceptes poden ser:

​

D’on prové el(s) material(s) amb el(s) que s’ha fet un jersei, un moble, una joguina, un envàs, una màquina, el paper....?

 

Seguim la pista a…. El pa, un teixit, una cullera… què era abans? I abans? I abans?… Com es passa d’una planta a fabricar pa?

 

Què passa amb un material quan ja no el fem servir? Què li passa al paper, al plàstic, a un metall, al menjar...-? Aquesta làmina de ferro –plàstic, paper, menjar…-, què era abans? I abans? I abans? … I després, en què es transformarà? I després? I després?…  Podríem tornar a l’inici, fer un cicle?

 

A la natura, hi ha alguna cosa que desaparegui? Quan temps tarda un material en canviar (en fer el cicle)? Tots els materials tarden el mateix? Què és millor per al medi ambient, utilitzar molts envasos i tirar-los als llocs que es recomana o bé mirar d’utilitzar productes que tinguin menys envasos (posar exemples d’anar a comprar)? Per què?

 

Podem imaginar i explicar la història d’una gota d’aigua a la natura? I a una que arriba a casa nostra? Quins canvis li van succeint a la gota? Per què es produeixen aquests canvis? Es necessita ‘gastar’ energia? Quina diferència hi ha entre l’energia que és necessària pels canvis en el cicle de l’aigua natural i en el cicle de l’aigua que arriba a casa nostra? On va a parar l’aigua de la pluja? D’on prové l’aigua que surt per una font? A on va a parar l’aigua que tirem per la pica o al wàter?

 

Amb quins materials està construïda l’escola (o un edifici de Gaudí, o …? D’on provenen aquests materials? Quins canvis han tingut lloc per tal que siguin útils per a la construcció? I en què es transformen al llarg dels anys? Quines són les roques que es van utilitzar com a matèries primeres? Podem seguir la pista als canvis des d’una roca en cada material de construcció? I aquesta roca, d’on prové?

Estructura de la matèria
La matèria és discontínua, formada per partícules
Les partícules de la matèria són molt petites, es mouen i interaccionen entre elles
Els diferents tipus de partícules es relacionen amb nivells escalars per imaginar com és la matèria per dins

Per explicar les propietats dels materials i els seus canvis hem d’imaginar-nos de què estan fets, quines "parts" els formen, com són aquestes parts, quantes n’hi ha, com s’ordenen i es reparteixen, i com s’uneixen entre elles (estructura). Percebem la matèria com a quelcom continu i per explicar les seves propietats i canvis ens l’hem d’imaginar discontinua. No cal que en aquestes etapes els 

nens i nenes sàpiguen la diferència entre un àtom, una molècula o un ió, ja que n’hi ha prou que es representin que allò que veuen com a continu, està format per parts.

​

Les partícules (amb els més petits es pot parlar de "parts"):

​

  • Són moltíssimes i molt, molt petites. No es poden veure i per tant, les imaginem. Però a l’imaginar-les, podem explicar les propietats i canvis que observem.

​

  • Estan distribuïdes a l’espai, bé de forma ordenada formant cristalls o bé de forma desordenada, més o menys a l’atzar, en el cas dels sòlids amorfs, dels líquids i dels gasos. En el cas dels plàstics i les fibres dels teixits formen llargues cadenes i, per tant, es poden doblegar i fer fils, però costarà trencar aquestes cadenes.

​

  • Estan unides entre elles per forces que poden ser més o menys fortes. Si són fortes, serà més difícil trencar el material (i per tant, serà més dur).

​

  • Es mouen. Quan més calent està un material (més temperatura), més es mouen les seves partícules. Per tant, en un gas es mouen més ràpidament que en un sòlid. Si la unió entre elles és més dèbil, es poden moure més fàcilment.

​

  • En un canvi feble o físic, el nombre de partícules és el mateix abans i després del canvi.

​

Un material és, doncs, un sistema format per ‘parts’ -partícules, àtoms, molècules, ions...- que interaccionen entre elles de forma que les propietats no són de les parts sinó del conjunt (l’àtom no és ‘dur’, sinó que el material és dur com a resultat de la manera com interaccionen les seves ‘parts’). Unes propietats i canvis dels materials es poden explicar només imaginant "partícules", però en d’altres es necessita pensar en parts més petites: en molècules i àtoms, en electrons i protons, en quarks... Per exemple, el canvi d’estat es pot explicar amb la idea de partícula, però per entendre la combustió del carbó necessitem parlar dels àtoms, i per explicar la conductivitat elèctrica d’un material, imaginar els electrons que és una part de l’àtom.

​

Cada tipus de partícula correspon a un nivell o escala de descripció de la composició de la matèria. Per exemple, entre un material que observem a ull nu i estructures atòmiques o moleculars, avui parlem de l’escala de nanopartícula, que és la part més petita de la matèria que té les propietats del material. Per exemple, una molècula d’aigua (nivell micro) no té les propietats de l’aigua (nivell macro). En canvi, per tenir la part més petita d’aigua, necessitem un petit nombre de molècules d’aigua unides entre sí (nivell nano).

  • Exemples de preguntes que ajuden a construir aquests conceptes poden ser:

​

Podem trencar (esmicolar) l’aigua, l’aire, una galeta, un metall, un cabell o fil...? Com? Com de petites poden arribar a ser les parts? Quantes parts podem arribar a tenir? Com ens imaginem el material per dins si és que podem canviar la seva forma, trencar-lo…? Com ens l’imaginem per dins, abans de trencar-lo i després? Si els materials són diferents, les parts seran diferents?

 

Com ens imaginem una substància o una mescla per dins, si poguéssim veure les seves parts amb unes ulleres màgiques? Pensem en l’aigua, un metall, l’aigua de mar, l’aire... Com seran aquestes parts (grandària, igual/diferents…)? Com ens imaginem l’aigua per dins tenint en compte que es pot trencar (en gotes), passar per un paper de filtre...? Com ens imaginem l’aigua i el colorant mesclats (per dins) quan és d’un color molt intens o no tant?

 

Què pensem els que passa a les “parts” del material quan el trenquem, l’esmicolem, el barregem amb aigua, l’escalfem... Podem ‘trencar’ un material amb l’aigua? On estan les parts de la sal /sucre quan s’han dissol a l’aigua? Podem ‘trencar’ un material amb foc? Què ens imaginem què els passa a les parts? Com ens imaginem l’aire per dins (les seves parts) abans i després de comprimir-lo amb una xeringa? Quan estaran més juntes les ‘parts'? Hauran canviat de forma o de grandària?

 

Com ens imaginem les parts de l’aigua quan està en estat sòlid (gel), estat líquid o estat gasós? Com estan distribuïdes en l’espai? Estaran ordenades o desordenades?  Podem representar-ho amb un dibuix? I amb el nostre cos? En un vidre, les seves partícules estaran distribuïdes de manera més semblant a un cristall o a un líquid? Com ho podem saber observant un cristall o un vidre?

 

Com estaran unides les ‘parts’ si costa trencar el material o si es trenca fàcilment? Ens podem imaginar com s’unirien les ‘parts’ d’una galeta, d’una fusta o d’un metall si les representéssim amb persones?

 

Què creus que passarà amb les ‘parts’ d’un material quan li donem energia (escalfem)? –l’aigua, l’aire, un metall...-. Quan ‘tens molta energia’, et pots moure més?

L'objectiu d'aquest web és compartir recursos per avançar vers una avaluació formadora i gratificant
bottom of page