Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Hi estem treballant,
disculpeu les molèsties
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
-
les idees bàsiques per treballar
-
les idees habituals de l’alumnat per revisar
-
possibles “bones” preguntes que ajudin a la construcció d’aquestes idees
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Comunicacions escrites, orals o visuals elaborades per l’alumnat
Al llarg del procés d’aprenentatge l’alumnat va generant moltes produccions en diferents suports, que tenen com a finalitat recollir objectius d’aprenentatge -globals de la classe o personals-, dubtes, resums, evidències del que s’ha fet i après, etc. Aquestes produccions poden utilitzar modes comunicatius ben diversos –escrit, oral, gràfic, gestual, vídeo, so, 3D,...-, molt sovint combinant-los.
En la recollida de dades per avaluar aprenentatges, tant amb la finalitat de regular-los com de qualificar-los, és important diversificar els instruments en funció dels diferents modes, ja que no tots els alumnes s’expressen igual a partir de cadascun d’ells. Moltes vegades, la comprovació del nivell de compressió d’una idea és diferent segons la manera de comunicar-la (hi ha estudiants que s’expressen millor fent un collage o oralment, que no pas per escrit), i per això és tan important tenir fonts diferents de dades per avaluar si la idea està realment ben entesa.
Els formats poden ser diversos: treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages, lapbooks, cartells; imatges, vídeos, pàgines web, jocs; conferències o exposicions orals, converses, posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp, carpetes d’aprenentatge o portafolis, entre d’altres.
TRESOR
DE
RECURSOS
Avaluar per aprendre
La competència científica
Introducció
Teresa Pigrau
Neus Sanmartí
Ensenyar i aprendre ciències és una activitat complexa i requereix aplicar i posar en relació diferents camps del saber, i encara més en el moment actual en el qual hi ha un acord en tot el món de plantejar els currículums en el marc d’un paradigma competencial. Com deia Rosalind Driver, una pionera en la investigació en didàctica de les ciències, no es poden transmetre coneixements com si fossin porcions. L'únic que es pot fer és plantejar activitats perquè els estudiants actuïn i puguin aprendre en funció de la seva situació personal. Però, què és important que els joves sàpiguen, valorin i siguin capaços de fer en situacions on la ciència i la tecnologia tenen un paper important? Quins són els coneixements que ha d’aprendre l’alumnat en el context social, cultural i personal actual? Com han de ser les activitats d’ensenyament perquè realment promoguin aquests aprenentatges? En quin ordre cal aplicar-les?
En aquest document es vol anar responent a aquests interrogants a partir d’aprofundir en els diferents aspectes que conformen l’activitat científica escolar i la seva relació amb les diferents dimensions de la competència científica. En especial, es vol incidir en com l’avaluació, entesa com a regulació en interacció, pot afavorir el procés d’aprenentatge.
Els i les alumnes només aprendran si té sentit per a ells i elles tot allò que es fa, es parla, s’escriu, es llegeix, es pensa o es valora a la classe de ciències, és a dir, si són protagonistes del treball que es fa a l’aula i se’ls dóna veu. No n’hi ha prou, per tant, amb que l’ensenyant doni a conèixer termes científics mitjançant definicions, ni que faci repetir explicacions teòriques de llibres o expressades per ell mateix sobre com és el món i com funciona. Les “entitats” científiques, les teories i les fórmules que es puguin aprendre responen a un objectiu: explicar algun fenomen, predir què pot passar, controlar i millorar un procés, justificar la presa de decisions per a alguna actuació, etc.
Per poder promoure aquests aprenentatges, aquest document proposa un camí o procés fonamentat en la recerca en didàctica de les ciències. Actualment no té gaire sentit creure que la teoria no és útil i que només amb la pròpia experiència es pot donar resposta al repte d’aconseguir que la gran majoria dels nois i noies aprenguin una ciència que sigui significativa (en relació al coneixement científic actual) i rellevant socialment (orienti l’actuació en relació als problemes de la societat) i, al mateix temps, gaudeixin d’aquest aprenentatge.